Qui eren els phoeniki?

Sonia Pujals
Arqueòloga, MA Cultural Heritage Management (University of York)

---

«Els nostres avantpassats fenicis mai no van deixar inacabat res del que van emprendre.
Penseu en el que van aconseguir en el seu dia i en el grau de cultura que van assolir.»
Ameen Rihani

Els grecs van anomenar phoeniki (homes vermells) els fenicis, habitants de les ciutats estat de l’actual territori del Líban, com Tir, Sidó i Biblos. Aquest nom feia referència al color vermell, phoinix, característic de la indústria de la porpra.

Els fenicis van desenvolupar una expansiva xarxa comercial marítima que va durar més d’un mil·lenni, fet que els va convertir en la potència comercial dominant durant gran part de l’antiguitat clàssica. El comerç fenici també va ajudar a facilitar l’intercanvi de cultures, idees i coneixements entre els principals bressols de la civilització, com Grècia, Egipte i Mesopotàmia. La nostra civilització va ser en gran part definida per la història dels pobles de la Mediterrània, i els fenicis van tenir-hi un paper essencial.

La moda de la porpra
La història de la moda deu la invenció d’un dels primers tints vermells als fenicis.

El procés era ben senzill, es fregava un tros petit de llana contra la part del darrere d’una petxina de Murex brandaris –on hi ha les glàndules– per tal d’obtenir una taca groguenca, que es ruixava amb suc de llimona fins que s’obtenia una coloració vermellosa.

Un estudi publicat aquest any a la revista científica PLOS ONE ha permès evidenciar per primera vegada l’ús de la porpra durant l’edat del ferro a la vall de Timnà (Israel), al voltant de l’any 1000 aC –l’època dels reis bíblics David i Salomó–. La indumentària d’aquests personatges es descriu a la Bíblia d’un característic to vermellós intens, fet que corroborarien els últims estudis. Els investigadors formen part de l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel, la Universitat de Tel Aviv i la Universitat Bar-Ilan.

Ubicació geogràfica: el perquè d’un poder naval inexorable

Els fenicis habitaven la regió coneguda com el corredor sirià-palestí. Aquest era el centre de gran part de les activitats comercials de la Mediterrània i actuava com a punt de contacte entre els pobles d’Orient i els d’Occident.

Els fenicis tenen res a veure amb els púnics?

Breument podríem considerar els fenicis com els predecessors dels púnics. Però comencem pels orígens. Antigament el territori fenici s’anomenava país de Canaan, i els seus habitants, cananeus, canenos (fenicis és com els anomenaven els grecs).

Quan la seva ciutat més important, Tir, va caure en mans de l’imperi neobabilònic l’any 574 aC, l’imperi fenici es va desfer. A finals del segle IX aC, emigrants fenicis van fundar la colònia de Cartago (l’actual Tunísia), que es va convertir en la capital de l’imperi cartaginès.

Cartago abans i ara
Sí algú s’anima a fer d’arqueòleg per un dia, l’antiga ciutat de Cartago, actual Tunísia, és un punt de partida ideal.

El port de Cartago, admirat pels clàssics com Aristòtil o Plutarc, ha deixat una empremta encara avui visible. Tot i que actualment no podem apreciar la magnificència del port que van immortalitzar els autors clàssics, podem fer-nos una idea de la situació i l’estructura que tenia el port en el moment de màxima esplendor.

Els romans van lliurar tres guerres contra Cartago, conegudes com les guerres púniques (264 i 146 aC), que van acabar amb la victòria romana, la destrucció de Cartago i la incorporació de l’imperi cartaginès a la República romana. Com a dada interessant, púnica significa ‘fenici’ en llatí, ja que Cartago era una colònia fenícia convertida en un regne.

Els fenicis a la península Ibèrica

Els fenicis van arribar a la península a la recerca de matèries primeres, principalment plata, ferro i estany. Al voltant del segle IX aC es van iniciar els primers contactes fins a la creació d’algunes colònies, la primera de les quals fou Gadir (Cadis), prop del 1100 aC.

Els fenicis van portar a Occident l’olivera i la vinya, el torn de terrisser, la forja de ferro, l’alfabet i la gallina (Gallus gallus domesticus). A més a més, la seva influència es va materialitzar en l’esfera religiosa, amb la incorporació déus i mites fenicis, i del ritual de la cremació dels morts.

L’alfabet fenici

L’alfabet fenici va esdevenir un alfabet de transició important. Presentava l’ordre ABCD que tenen els nostres alfabets moderns, però era clarament una escriptura semítica, és a dir, sense vocals. Estava compost per vint-i-dues lletres i s’escrivia de dreta a esquerra, com l’àrab actual. A més, va tendir cap a l’escriptura contínua –és a dir, no separava les paraules.

Llavors, com hi van entrar les vocals?
Els fenicis van entrar en contacte amb les civilitzacions de la Mediterrània. Es creu que els grecs van adaptar l’alfabet fenici per introduir-hi les vocals. Així, podem dir que el nostre alfabet actual deriva del fenici en certa manera, ja que l’alfabet llatí es va derivar del grec.

Ara que teniu la traducció de l’alfabet fenici, seríeu capaços de desxifrar aquest sarcòfag fenici del segle V aC?

Els tresors del derelicte Mazarrón II (segle VII aC)

L’any 1994 es va localitzar davant la platja d’Isla, a Mazarrón (Múrcia), les restes d’un vaixell fenici perfectament conservat in situ, anomenat Mazarrón II. L’any 1988 ja s’havia localitzat el derelicte Mazarron I, que es troba en un estat pitjor de conservació –només se n’han trobat la quilla i algunes costelles.

Es tracta d’un gran descobriment d’arqueologia subaquàtica, tant pel fet que són els vaixells fenicis més antics del Mediterrani (segle VII aC) amb ancoratge de tipus «eix, brou i clau», com per la valuosa informació que ha proporcionat el carregament que duien –majoritàriament lingots de plom–. Així mateix, són una font d’informació sobre les tècniques de construcció naval fenícia, de càrrega i del comerç marítim del moment.

S’anomena derelicte (del llatí postclàssic derelictum) les restes d’un vaixell o nau fabricat per l’ésser humà, enfonsat totalment o parcial en una massa d’aigua (el mar, un riu, un llac, un embassament).

Podeu tenir més informació sobre Mazarron II a https://www.youtube.com/watch?v=V6mH_HNrJ0Y

Exposició «El pont de la mar blava. Fenicis i grecs a la Mediterrània»

Aquesta exposició de llarga durada se submergeix en el període de màxim poder comercial entre els pobles de la Mediterrània –fonamentalment, fenicis i grecs– entre els segles IX i III aC. El visitant descobreix la plena transformació i l’explosió cultural que va resultar d’aquests contactes comercials.

Una de les peces més significatives de les col·leccions és aquest bust femení púnic, del segle IV-III aC, descobert a la necròpoli del Puig des Molins, a Eivissa.

Per què coneixem menys els fenicis?

El principal problema del llegat dels fenicis té a veure amb la seva naturalesa com a poble independent. La seva societat, vertebrada en ciutats estat independents entre si, es va centrar en el comerç abans que en la guerra. Això va facilitar la convivència, però va limitar-ne l’expansió territorial. Indubtablement, no es poden comparar els fenicis amb els romans en termes de poder imperial i conquesta territorial. De resultes d’això, el seu llegat cultural no ha arribat amb la mateixa intensitat que el romà o grec.

Els fenicis són un exemple d’èxit de la humanitat, en conquerir amb la cultura i l’intercanvi de coneixements.

Referències

RUIZ, J. A. M. (2010). «El comercio cananeo y fenicio a través del cargamento transportado en los pecios hallados en el Mediterráneo». Revista Atlántica-Mediterránea de Prehistoria y Arqueología Social, núm. 12, pàg. 127-138.

STIEGLITZ, R. R. (1994). «El Origen Minoico del Púrpura de Tiro». Arqueologista Bíblico, núm. 57, pàg. 46-54.

STOREY, A. A., ATHENS, J. S., BRYANT, D., CARSON, M., EMERY, K., (2019). «Correction: Investigating the Global Dispersal of Chickens in Prehistory Using Ancient Mitochondrial DNA Signatures». PLOS ONE, núm. 14(5), e0216626.

SUKENIK, N., ILUZ, D., AMAR, Z., VARVAK, A., SHAMIR, O. et al. (2021). «Early evidence of royal purple dyed textile from Timna Valley (Israel) ». PLOS ONE, núm. 16(1), e0245897. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0245897

TUSON, J. (1999). «La història de l’alfabet i la funcionalitat de l’escriptura». Normativa i ús de la llengua, núm. 118, pàg. 63.

Webgrafia

Historia y Arqueologia (2016). La industria fenicia de la púrpura. Disponible a: http://www.historiayarqueologia.com/2016/10/la-industria-fenicia-de-la-purpura.html [Accés: 2/05/2021]
Nació Digital (2021). Troben per primera vegada el «teixit dels reis» explicat a la Bíblia que utilitzaven David i Salomó. Disponible a: https://www.naciodigital.cat/noticia/215288/troben-primera-vegada-teixit-dels-reis-explicat-biblia-utilitzaven-david-salomo [Accés: 1/05/2021]
National Geographic (2019). Últimos tesoros fenicios de la costa murciana. Disponible a: https://historia.nationalgeographic.com.es/a/ultimos-tesoros-fenicios-costa-murciana_14706 [Accés: 2/05/2021]

MAC:
http://www.macbarcelona.cat/ca/Col-leccions/Objectes-de-la-col-leccio/Colonitzacions/Fenicis-i-grecs/Seleccio-d-objectes-exposats/Bust-femeni
http://www.macbarcelona.cat/Exposicions/Exposicions-actuals/El-pont-de-la-mar-blava.-Fenicis-i-Grecs-a-la-Mediterrania?
Ministerio de Cultura y Deporte. Barco Mazarrón 2. Disponible a: http://www.culturaydeporte.gob.es/mnarqua/colecciones/piezas-seleccionadas/fenicio/barco-2.html [Accés: 3/05/2021]
Universitat de Barcelona (2018). «Maria Josep Estanyol: “El fenici és la llengua mare del Mediterrani, el nostre primer alfabet”». Notícies. Universitat de Barcelona, 09-03-2018. Disponible a: https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2018/03/018.html [Accés: 1/05/2021]

Viquipèdia
https://es.wikipedia.org/wiki/Barcos_fenicios_de_Mazarr%C3%B3n
https://ca.wikipedia.org/wiki/Fenicis
https://ca.wikipedia.org/wiki/Imperi_Cartagin%C3%A8s
https://es.wikipedia.org/wiki/Sarc%C3%B3fago_de_Eshmunazar_II

YouTube
Trabajos en el barco fenicio de Mazarrón II. Museo Nacional de Arqueología Subacuática. ARQUA (2010). https://www.youtube.com/watch?v=V6mH_HNrJ0Y
Benvinguts al MAC Barcelona (2016). https://www.youtube.com/watch?v=AM4rgVZn2bA