Els mosaics: una porta a la quotidianitat del passat

Els mosaics són significatius no només com a art, sinó com a evidència d'on i com vivia i pensava la gent.

Els mosaics són una font documental important per a l’estudi de la història, que va molt més enllà del seu vessant artístic. A diferència d’altres registres arqueològics, els mosaics són peces d’art difícils de transportar o saquejar. Per aquest motiu constitueixen un testimoni de la vida quotidiana, els animals, els paisatges i la religió, entre altres. Un dels aspectes més interessants és que ens permeten donar veu a les vides de persones anònimes del passat que no han arribat als nostres dies a partir del registre escrit.

Etimològicament, la paraula mosaic prové del vocable llatí musivum opus, que feia referència al revestiment que decorava la gruta dedicada a les muses. Aquesta obra artística s’elaborava amb tessel·les –petites peces de pedra, ceràmica, vidre o altres materials– unides sobre un llit encara fresc de guix, calç i pols d’argila o ciment per formar composicions decoratives geomètriques, figuratives o abstractes.

L’evolució dels mosaics

Fins fa relativament poc s’havia atribuït la invenció de l’art del mosaic a la societat cretenca durant l’edat de bronze. Això no obstant, l’any 2020 un equip d’arqueòlegs de The Archaeological Project at Uşaklı Höyük van considerar haver descobert el mosaic més antic trobat a dia d’avui, que dataria de l’edat del bronze. Aquest terra pavimentat fet de pedres de colors irregulars va ser descobert al costat d’un temple en la que es creu que devia ser la ciutat hitita de l’edat del bronze d’Uşaklı Höyük (Turquia) (fig. 1).

Fig. 1. Mosaic de l’edat del bronze localitzat a Uşaklı Höyük. Disponible a: https://www.aa.com.tr/en/culture/world-s-oldest-mosaic-unearthed-in-central turkey/2364130

La civilització sumèria del tercer mil·lenni aC també practicava l’art dels mosaics i decorava parets i columnes amb trossets d’argila tenyida de colors. Una de les peces més emblemàtiques d’aquest període és l’Estendard d’Ur, una caixa de fusta trapezoidal que representa la vida comuna a Sumèria en temps de guerra i pau (fig. 2). Els diversos mosaics representen les escenes amb incrustacions de petxina, pedra calcària vermella i lapislàtzuli.

Fig. 2. Estendard d’Ur (2600 aC). Wikimedia Commons

A l’antiga Grècia es van trobar els primers mosaics fets amb còdols llisos de tonalitats negres i blanques, els quals sovint presentaven patrons senzills. Durant el període grec, la mida de les tessel·les va disminuir i la complexitat va augmentar, fet que va donar lloc a la creació de grans pintures de mosaic amb imatges vives generalment de temàtica mitològica (fig. 3). La mitologia té un paper important en l’estudi de les societats del passat perquè és la base de la religiositat. Aquests mites particulars són històries que ens parlen de l’eterna lluita entre el bé i el mal. Cada religió té històries així, tant antigues com modernes. Mostren com pensaven els nostres avantpassats i què creien. L’aplicació de noves tècniques permetia proporcionar profunditat visual per mitjà del contrast entre pedres per capes.

Fig. 3. Mosaic de terra amb figuració (esfinxs, aixetes, lleons i una nereida sobre una criatura marina) i decoració geomètrica. Casa dels Mosaics, Eretria. Segle IV aC. Disponible a: https://www.snf.org/el/dorees/apodektes/e/ecole-suisse-darch%C3%A9ologie-en-gr%C3%A8ce/

L’hedonisme, propi dels missatges motivadors, ja era present en els mosaics grecs. Un equip d’arqueòlegs dirigits per Demet Kara ha trobat el que s’ha considerat com el “mem” més antic del món al menjador d’una casa del segle III aC a l’antiga ciutat d’Antioquia (Turquia). Es tracta d’un mosaic grec amb la inscripció motivadora “sigues alegre, viu la vida”, en què es representa un esquelet estirat amb vi i pa al costat per simbolitzar el bon vivant (fig. 4).

Fig. 4. Mosaic grec trobat al menjador d’una casa a Antioquia (Turquia). Wikimedia Commons

El simbolisme dels mosaics romans

Els mosaics romans amaguen un simbolisme i unes referències que van més enllà de la mera representació de figures en forma de tessel·les.

L’elit cultural romana era coneixedora dels codis amagats dins dels mosaics, que tractaven temes com la brevetat de la vida o el Carpe Diem a partir d’un discurs erudit (fig. 5).

Fig. 5. Mosaic conegut com a “Memento Mori”, que representa el Carpe Diem. Crèdits: @Sergey Sosnovskiy 

La temàtica “asàrotos oikos” (habitació sense escombrar) decorava els menjadors romans anomenats triclinium. Consistia en la representació del terra després de les restes d’un banquet, amb el detall de tot el menjar que hauria caigut i que reflectia l’abundància de la celebració (fig. 6). L’“asàrotos oikos” va més enllà del símbol d’elit i poder. També ens parla de l’esfera religiosa, atès que tot aquell aliment que queia a terra durant el banquet entrava en contacte amb el món subterrani i es convertia en ofrena per als Manes, les deïtats ctòniques que representaven les ànimes dels éssers estimats difunts.

Els mosaics “asàrotos oikos”, doncs, evoquen les creences i supersticions de l’antiga Roma a partir d’una representació tan domèstica com les restes de menjar.

Fig. 6. Mosaic romà amb temàtica “asàrotos oikos” de l’època de l’emperador Adrià descobert en una vil·la de l’Aventí. Crèdits: Vatican Museum

El Mosaic del Circ de Barcelona

L’any 1860, arran de l’enderrocament de l’antic Palau Comtal Menor de Barcelona, va descobrir-se un mosaic a tres metres de profunditat que representa una cursa de quàdriques (MAC19004) i data del segle IV dC (300-350 dC). La lectura del mosaic ens transporta al passat d’aquests esdeveniments populars. Com si es tractés d’una instantània, el mosaic mostra els moments més emocionants de l’espectacle circense: la victòria, l’arribada en segon i tercer lloc, i la caiguda fatal (fig. 7).

La part superior exposa la representació de la spina o euripus juntament amb altres elements arquitectònics del moment, mentre que a la part inferior s’escenifica la cursa. Aquest exemple de musivària romana és també una rica font d’informació pel que fa a les inscripcions llatines que conté. Els noms de les quadrigues que s’hi han conservat són BOTRO-CA[LES] ISCOLASTICUS, REGNATOR, FAMOSUS. Els noms dels cavalls es troben un sota de l’altre, al costat del cap de l’auriga: PYIRIPINUS/ARPASTUS/EUFRATA/EUSTO-LUS. La vencedora de la cursa és la factio prasina (els verds), i l’sparsor, l’encarregat de donar aigua als cavalls amb una àmfora, és qui la rep com a quadriga victoriosa.

Un estudi sobre la procedència de les tessel·les ha pogut determinar que es tractarien de roques sedimentàries del Cretaci de la zona del massís del Garraf. Per tant, l’artista que va crear aquest mosaic va treballar amb materials endògens, és a dir, de proximitat.

Fig. 7. Mosaic del Circ (MAC19004). Crèdits: Museu d’Arqueologia de Catalunya

Per acabar us deixem amb cinc curiositats:

  1. Els mosaics romans estaven pensats per ser caminats.
  2. Són interactius i estan dissenyats per ser vistos des de diferents angles.
  3. Els mosaics eren símbols de riquesa i estatus.
  4. Ara són tan vius com fa dos mil anys gràcies a la perdurabilitat de la pedra i el vidre.
  5. Molts mosaics van quedar sota terra durant milers d’anys i, per tant, és altament probable que n’hi hagi que continuïn amagats sota els nostres carrers.

Bibliografia

GARCÍA BELLIDO, A. (1979). Arte romano. Madrid: C.S.I.C. ISBN 84-00-04381-2.

DUNBABIN, K. (1999). Mosaics of the Greek and Roman world. Cambridge, UK: Cambridge Univ. Press.

LING, R. (1998). Ancient mosaics. London: British Museum

CASAS DUOCASTELLA, L. (2018). Estudi litològic i orientacions de procedencia de les tessel·les dels mosaics romans de Barcelona, p. 1-15.

D’AGOSTINO, A. (2019). A mosaic floor from the Late Bronze Age building II of Uşaklı Höyük, central Turkey. Antiquity, 93(372), E36. doi:10.15184/aqy.2019.181

VARRIANO, J. (2009). Wine and Death: Carpe Diem or Vanitas?. Mediaevalia30, p. 5-14.

Webgrafia

Classical Wisdom (2020). Disponible a: 

https://classicalwisdom.com/culture/a-guide-to-greek mosaics/#:~:text=Other%20famous%20figures%20include%20Theseus,borders%20and%20had%20multiple%20variations.&text=Around%20the%204th%20century%2C%20mosaics%20were%20changing%20rapidly [Accés: 2/10/2021]

Mosaic art gallery (2021). Disponible a: https://www.mosaicartgallery.com/history-of-mosaics [Accés: 5/10/2021]

Archaeological Institute of America (2012). Disponible a: https://www.archaeology.org/issues/44-1211/features/252-features-zeugma-after-the-flood [Accés: 7/10/2021]