L’art ens va fer humans?

Sonia Pujals
Arqueòloga, MA Cultural Heritage Management (University of York)

«L’art no és el que veus, sinó el que fas veure als altres»
Edgar Degas

L’art, en el seu sentit més ampli, és una forma de comunicació. Significa tot allò que l’artista pretén que signifiqui i guarda un significat dins els codis compartits de la comunitat on ha estat creat. L’art, en definitiva, és un acte d’expressió de sentiments, pensaments, creences i observacions. Quan parlem d’art prehistòric, es consideren dins la categoria les peces figuratives i senyals o signes repetits que guarden un caràcter simbòlic.

L’origen de l’Art

La incògnita de l’origen de l’art és una constant en la recerca arqueològica. Segons els estudis més recents publicats a revistes especialitzades com Nature o Science, entre altres, l’art hauria aparegut amb anterioritat a l’humà anatòmicament modern –és a dir, nosaltres–. Llavors, si no vam ser els humans anatòmicament moderns els primers creadors de l’art prehistòric, qui va ser?

En paleoantropologia, el terme humà anatòmicament modern (Homo sapiens sapiens) és una subespècie que inclou els éssers humans actuals i els membres anteriors de l’espècie d’Homo sapiens amb una aparença física consistent amb els fenotips d’aquests.

Aquesta imatge té l'atribut alt buit; el seu nom és Figura-1-1024x687.jpg
Figura 1. Línia del temps de l’evolució de l’art prehistòric amb les manifestacions més significatives de cada període. Disponible a: https://artprimer.mac.cat/1-els-origens-de-lart/ — Figura 1. Línia del temps de l’evolució de l’art prehistòric amb les manifestacions més significatives de cada període.

La petxina amb zig-zag de Java, 540.000 BC

Les evidències d’art prehistòric es remunten a fa 540.000 anys a l’illa de Java (Indonèsia), amb el descobriment d’una petxina que presenta línies en zig-zag. Aquesta expressió de pensament abstracte s’ha atribuït a un possible Homo erectus per la cronologia que presenta. Els experts han pogut detectar que molt probablement les incisions, amb aquest patró repetitiu en zig-zag, s’haurien fet amb una dent de tauró. El motiu d’aquesta creació es troba obert a debat, i s’admeten propostes des del valor estètic de les formes fins al simbolisme que podria amagar l’acció de crear un dibuix amb una dent de tauró sobre la superfície d’una petxina.

Figura 2. El patró geomètric de la petxina. Peça: Pseudodon DUB1006-f. Disponible a: https://www.nature.com/articles/nature13962 — Figura 2. El patró geomètric de la petxina. Peça: Pseudodon DUB1006-f.

Art neandertal

L’art rupestre documentat més antic –amb una cronologia atorgada de fa 65.000 anys– hauria estat obra dels neandertals. Estudis publicats l’any 2018 a Science van descobrir que les pintures murals localitzades a tres coves, una d’elles La Pasiega (Cantàbria), tindrien 64.000 anys d’antiguitat i les haurien elaborat neandertals. Si es mantenen els resultats, implicaria que l’art simbòlic es remuntaria a l’ancestre comú de l’Homo sapiens sapiens i els neandertals, fa uns 500.000 anys.

Els neandertals o Homo sapiens neanderthalensis són una espècie o subespècie extinta d’humans arcaics que van viure a Euràsia fins fa uns 40.000 anys. Probablement es van extingir a causa de l’assimilació al genoma humà modern, el gran canvi climàtic, malalties o una combinació d’aquests factors. Van ser completament substituïts pels primers humans moderns europeus. El fet sorprenent és que entre l’1 i el 4% del nostre genoma deriva del genoma dels neandertals, fet que suposa que en algun moment de la seva convivència hi va haver encreuaments entre humans anatòmicament moderns i neandertals.

Figura 3. La pintura en forma d’escala de l’esquerra a la cova de La Pasiega (Cantàbria) datada en més de 64.000 anys hauria estat obra de neandertals. Autor P. Saura.

«Els neandertals semblen tenir una competència cultural que compartien els humans moderns […] No eren bruts muts, eren recognoscibles humans», declarà John Hawks, paleoantropòleg de la Universitat de Wisconsin-Madison.

L’exposició «Art primer. Artistes de la prehistòria»

L’exposició del MAC va participar en el debat sobre les capacitats cognitives dels neandertals i la possibilitat que fessin art abans que nosaltres. El visitant pot intentar obtenir la seva pròpia resposta observant el llegat artístic que van deixar els neandertals a les coves de La Pasiega (Cantàbria), Maltravieso (Càceres) i Los Aviones (Múrcia), un recorregut que inclou des de figures geomètriques fins a negatius de les mans.

«Tradicionalment s’ha fet una anàlisi racista i s’ha considerat el neandertal una espècie menor, però les últimes troballes demostren que no és així» –defensa Antoni Palomo, conservador del MAC, que ha comissariat l’exposició amb Inés Domingo, investigadora de la UB.

Figura 4. Exposició «Art primer. Artistes de la prehistòria» al MAC. Web del MAC

Pels qui no vau poder assistir-hi, la web del MAC permet visitar l’exposició en línia, on s’ofereix un viatge al passat per descobrir els orígens i la gran riquesa artística de la península Ibèrica: https://artprimer.mac.cat/

També podeu consultar les col·leccions en 3D per èpoques a http://www.macbarcelona.cat/ca/Col-leccions/La-col-leccio-en-3D

Entre les peces més significatives d’art prehistòric del Museu, trobem les següents, en ordre cronològic:

Art sobre os de l’aurinyacià

Figura 5. Os decorat amb incisions del període aurinyacià. Cova Morín, Villaescusa, Santander, Cantàbria. Web del MAC

Elements ornamentals del solutrià mitjà/superior

A la cavitat on fou exhumada aquesta peça es van localitzar més de mil sis-cents caragols (Hemalopoma sanguineum) procedents de la Mediterrània.

Figura 6. Collaret de cargols marins del solutrià mitjà/final. Cova del Reclau Viver, Serinyà. Web del MAC

Art rupestre llevantí amb motius animalístics de l’epipaleolític

Figura 7. Fragments rocallosos amb restes pictòriques de figures animalístiques de l’epipaleolític. Cova dels Moros, barranc de Calapatar, Cretes, Matarranya. Web del MAC

L’art rupestre engloba tota manifestació pictòrica –dibuix o esbós– que s’ha efectuat sobre les parets o roques de coves, refugis rocosos i fins i tot penya-segats. A Catalunya s’han pogut identificar fins a setanta jaciments amb presència d’aquest tipus d’art.

L’art rupestre de l’arc mediterrani es pot classificar en tres estils: Art macroesquemàtic. Els motius són de grans dimensions i de traçat gruixut, elaborats amb pintura de color roig fosc. Conserva paral·lelismes amb l’art moble del neolític antic, especialment en la decoració cardial de la ceràmica.Art llevantí. Hi predominen escenes naturalistes de caça, dansa i recol·lecció, amb un objectiu narratiu.Art esquemàtic. El seu tret distintiu és la simplicitat de les representacions humanes i d’animals, reduïdes a línies bàsiques, i la presència de motius geomètrics característics.

L’any 2018 la UNESCO va declarar l’art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Si voleu saber-ne més, podeu consultar el cercador de jaciments que ofereix la UNESCO:

https://whc.unesco.org/en/list/874/multiple=1&unique_number=1026

També teniu a disposició vostra el vídeo explicatiu de l’art rupestre català, en què es presenta un recorregut pels jaciments d’art rupestre més significatius del territori català: https://www.youtube.com/watch?v=O0K1J4HH6_Q

Venus de Gavà neolítica: l’art del culte

Es tracta de la representació d’una figura femenina de ceràmica neolítica. L’estudi iconogràfic ha pogut determinar que els ulls es representen en forma de sol, el nas és un penjoll en forma de pinta, i els brasers es presenten creuats i decorats sobre el ventre inflat, com si la figura estigués embarassada. Segons els experts, la Venus de Gavà podria haver estat relacionada amb el culte a la fertilitat o la deessa mare. Podeu veure la digitalització de la peça a l’apartat de col·leccions 3D del MAC:

Figura 8. Venus de Gavà del període neolític (6100-5400 aC). Mines prehistòriques de Gavà, mina 16 (Gavà). Web de les Mines de Gavà

Per què és important l’art prehistòric?

L’aparició de l’art prehistòric representa un llindar en l’evolució de la nostra espècie. Va ser causa i efecte del nostre desenvolupament cognitiu, i va tenir un paper fonamental en l’establiment de les relacions socials i el pensament abstracte col·lectiu. L’art prehistòric ens ha fet pensar i relacionar-nos com fem avui dia; dit en altres paraules, l’art prehistòric ha configurat la nostra essència com a espècie.

Referències

BAHN, P.G. (1985). Prehistoric art: Ice Age drawings on open rock faces in the Pyrenees. Nature, 313(6003), p. 530-531.

CALATAYUD, P. M. G., VALLE, R. M. (2020). Art Rupestre Llevantí, des del seu naixement en societats tribals fins a la lectura reduccionista del postmodernisme. El arte rupestre del Arco Mediterráneo de la Península Ibérica: 20 años en la Lista del Patrimonio Mundial de la UNESCO: Actas Congreso, Alcoi, 29-30 de noviembre y 1 de diciembre de 2018 (p. 77-88). Generalitat Valenciana.

FULLOLA, J.M., MANGADO, X., TEJERO, J.M., PETIT, M.À., BERGADÀ, M.M., NADAL, J., GARCÍA-ARGÜELLES, P., BARTROLÍ, R., MERCADAL, O. (2012). The Magdalenian in Catalonia (northeast Iberia). Quaternary International, 272, p. 55-74.

JOORDENS, J., D’ERRICO, F., WESSELINGH, F. et al. (2015). Homo erectus at Trinil on Java used shells for tool production and engraving. Nature 518, p. 228–231. Disponible a https://www.nature.com/articles/nature13962

VIÑAS, R., VERGÈS, J.M., FONTANALS, M., RUBIO, A. (2012). L’art rupestre durant el procés de neolitització a Catalunya. Rubricatum: revista del Museu de Gavà, p. 499-506.