Una col·lecció de xapes de guarniment (segles XIV i XV) adquirides pel MAC

Ornaments de parada, originàriament esmaltats amb vius colors, que lluïen els cavalls, els gossos i les aus de la noblesa que van fascinar els col·leccionistes europeus
Figura 1. Cavaller de la façana de l’església de la Santa Creu de Bordeus. Malgrat que és fruit de la restauració del segle XIX, ja que l’original es va perdre el 1794, la situació de com anaven penjades les medalles al corretjam és correcta i serveix d’exemple (Foto A. Casanovas)
Figura 1. Cavaller de la façana de l’església de la Santa Creu de Bordeus. Malgrat que és fruit de la restauració del segle XIX, ja que l’original es va perdre el 1794, la situació de com anaven penjades les medalles al corretjam és correcta i serveix d’exemple (Foto A. Casanovas)

Àngels Casanovas i Romeu
Conservadora


Aquest tipus de peces que en la literatura catalana medieval reben el nom de senyals, esmalts o xapes eren objectes fets en coure que en general estaven esmaltats i sobredaurats. S’empraven penjats o aplicats damunt els guarniments i els abillaments de les cavalcadures, cànids i determinades aus de caça o parada, especialment al llarg dels segles XIV i XV (figura 1).

Singularitat dels objectes i col·leccions a Catalunya

A Catalunya hi ha dues grans col·leccions d’objectes d’aquest tipus; una, de 138 objectes, es conserva al Museu Episcopal de Vic, i l’altra, de 135 objectes, es troba al Museu Marès de Barcelona. A banda d’aquestes col·leccions, alguns museus catalans tenen objectes solts procedents o de col·leccions antigues o d’excavacions. Tals són els casos del Museu Cartoixa del Vallparadís de Terrassa, del Museu Comarcal del Maresme a Mataró, del Museu Arqueològic de Banyoles o del Museu de Montblanc, entre altres. L’any 2009 una casa de subhastes de Barcelona va treure un interessant conjunt que tenia tot l’aire de procedir d’una col·lecció privada formada a començament del segle XX, moment en què aquest tipus d’objectes van ser molt preuats per col·leccionistes i museus, no només a Catalunya sinó també a la resta de l’Estat. Així, museus con el Lázaro Galdiano, el Valencia de Don Juan o el Arqueológico Nacional en conserven exemplars notables. En aquella subhasta una part important dels lots la va adquirir el MAC i una altra part el Museu d’Història de Catalunya.

Consideracions prèvies a l’estudi

Cal remarcar que, en el seu origen, aquestes xapes s’esmaltaven amb colors vius emprant la tècnica que els francesos anomenen champlevé. La tècnica consistia a buidar el metall, normalment coure batut. Es burinava el dibuix que s’hi volia representar i les parts per esmaltar es buidaven de metall més o menys en una profunditat d’un mil·límetre o dos, mentre que les altres parts es reservaven. La superfície buida s’omplia de la massa d’esmalt que es volia vitrificar al foc, es polia i es daurava també al foc. Moltes d’aquestes xapes de guarniment, a totes les col·leccions conegudes, han perdut l’esmalt. En el conjunt que va adquirir el MAC només una de les peces el conserva.

Inventari dels objectes

Reblons

MAC 44358
14 x 12 mm
Segle XIII
Rebló de forma quadrangular amb dues aus de perfil que es donen l’esquena separades per una flor de lis a manera d’arbre de vida.

MAC 44359
16 x 15 mm
Segle XIV-XV
Rebló de forma quadrangular amb el camp ocupat per un escut faixat, tres faixes de metall i dues de color. Aquest darrer desaparegut per la pèrdua de l’esmalt.

Medalles de falcó o d’altres animals

MAC 44360
26 x 17 mm
Segle XIV-XV
Objecte de forma quadrilobulada interseccionada per un quadrat. Al centre, un escut amb senyal de tres cards, divisa de la casa dels Cardona. Cada un dels lòbuls que queden entre l’escut i la vora està ocupat per un motiu decoratiu molt gastat.

MAC 44361
26 x 21 mm
Segle XIV
Objecte amb dos quadrats secants de manera que li proporcionen forma d’estrella de vuit puntes. El centre l’ocupa un botó sortit en forma de piràmide de vuit arestes.

MAC 44362
27 x 13 mm
Segle XIV
Objecte en forma de cercle botonat. El camper l’ocupa una flor de vuit pètals.

MAC 44363
30 x 17 mm
Segle XIV
Objecte de forma quadrilobulada, el centre l’ocupa un quadrat botonat amb els botons secants als angles dels lòbuls. Dels angles del quadrat i cap al centre del camper surten tiges amb un botó final. Fora del quadrat i a cada un dels espais que ocupen els semicercles s’hi aprecia un cor.

Medalles de cavall

MAC 44364
83 x 72 mm
Segle XV
Objecte que ha patit fortes mutilacions. Tot l’espai perimetral ha estat retallat seguint la forma de les figures interiors. Probablement, en el seu origen, la peça devia ser circular. El centre del camp l’ocupa una “Y” en caràcters gòtics dins d’un escut apuntat i coronat. Dues figures actuen de sostenidors, probablement dos àngels; la part inferior de la indumentària es recull en forma de punta. Segurament es tracta d’una estilització, ja que en altres medalles de millor configuració les figures estan assegudes. Ha perdut l’apèndix de suspensió i la peça ha estat maldestrament perforada per poder ser penjada.

MAC 44365
69 x 54 mm
Segle XV
Objecte quadrilobulat amb petits botons a les interseccions dels lòbuls. El camp central l’ocupa un escut apuntat amb una lletra “a” de caràcters gòtics. Fora de l’escut cada un dels lòbuls està ocupat per estilitzacions de tres palmetes unides per un peduncle.

MAC 44366
Diàmetre 48 mm
Segle XV
Objecte de forma circular que du com a motiu central un medalló amb una “S” travessada per una “L”. Tot al voltant d’aquest motiu, ocupant l’orla de la peça, hi ha una inscripció gòtica molt malmesa que comença amb una creu potençada situada a l’eix de la peça i continua amb la inscripció “EN DIOS ES EL PO(DER)”. La llegenda, molt comú en aquests moments, no hi és completa, el gravador no degué calcular bé l’espai.

MAC 44367
Diàmetre 51 mm
Segle XV
Objecte de forma circular que du com a motiu central una “A” gòtica en lletra capital. Al voltant d’aquest motiu central, ocupant tota l’orla de la peça, hi ha una inscripció gòtica que comença amb una creu potençada situada a l’eix de la mateixa que diu: “EN DIOS EL PODER REINA”.

MAC 44368
56 x 38 mm
Segle XIV
Objecte de forma acampanada o de pseudoferradura. El motiu central és una dama amb el braç dret aixecat i la mà oberta amb el palmell mirant amunt en la qual sosté un ocell esquemàtic, tal vegada un colom; la mà esquerra la té sobre la cintura. Al voltant, i a manera de filacteri, hi ha una inscripció, tot i que molt malmesa, de la qual s’aprecia alguna lletra. La inscripció es correspon a una tipologia ben coneguda, que normalment diu “EN DIOS EL PODER”.

MAC 44369
81 x 49 mm
Finals segle XIV – principis segle XV
Objecte de forma quadrangular que en la part superior pren forma de mig punt. El centre del camp l’ocupa un bacinet vist de perfil amb les xarneres, ben apreciables, que donaven mobilitat a la careta per alçar-la i baixar-la; el corona un plomall a manera de cimera. A la part inferior, protegint el coll i segurament fins a les espatlles, podem veure una cota de malla. L’elm està coronat per un penó. Al davant i lleugerament inclinat, hi trobem un escut amb sis besants, als quals falta el color per determinar el llinatge. Famílies tan importants com els Montcada duen sis besants a l’escut en una de les seves branques. A tota la vora exterior hi trobem un filacteri amb la inscripció “FOR.TE” i, a la banda dreta, “EST NR”. Si girem la peça 180° pren sentit la decoració que corona el conjunt, es tracta d’una figura, probablement un àngel, que surt del cel amb els braços i les ales esteses en creu i amb la mirada dirigida cap al filacteri.

MAC 44370
61 x 44 mm
Segle XV
Objecte de forma lobulada allargada. Els lòbuls grans estan alterats amb petits apèndixs triangulars. De tota la col·lecció, aquesta és l’única xapa que conserva l’esmalt. El camp l’ocupen tres cercles secants i a l’interior de cada un dels cercles hi ha una lletra gòtica capital: a dalt i a l’esquerra, la lletra “A”; a la dreta, la lletra “M”, i a la part inferior, la lletra “E”.

MAC 44371
95 x 79 mm
Segle XIV
Objecte de forma ametllada. El conjunt decoratiu el formen una figura femenina que ocupa tot l’espai central girada cap a la dreta, amb la mà esquerra, que passa per davant la faldilla, sosté un filacteri que recorre tot el perímetre exterior de la peça; malgrat la mala conservació de la peça podríem interpretar la inscripció com “EN DIOS EL PODER REINARA”. La part inferior de la medalla és força interessant, sota el filacteri s’hi aprecia un elm en forma de tonell o Tophelm, que se subjectava sobre les espatlles i cobria totalment el cap deixant una petita obertura per als ulls. Sota l’elm hi ha un escut heràldic amb forma triangular amb la divisa de banda engolada en boques de dracs. Aquesta heràldica és típica castellana i no apareix en cap llinatge català, probablement es tracta del senyal heràldic de la família Andrade.

Qüestions d’iconografia i cronologia

L’heràldica. Sovint la pèrdua dels esmalts dificulta la interpretació de la iconografia i de les inscripcions, i molt especialment de l’heràldica.

L’heràldica correspon a la marca o emblema personal i familiar heretada per un mateix llinatge i que ningú pot usurpar. En origen, es posava sobre l’escut, com a arma defensiva, però, com veiem aquí, aviat va passar a formar part d’altres elements decoratius propietat d’un mateix senyor o senyora.

A la nostra col·lecció només en trobem en quatre dels catorze exemplars, tres dels quals probablement són catalans. El número 12 presenta un escut triangular curvilini amb sis besants, aquest escut té semblances amb el segell de Guillem Ramon de Montcada, que també està timbrat amb un casc, el segell que es conserva a l’arxiu de Barcelona data de 1443 (figura 2). El senyal amb els tres cards que hi ha al número 3 és característic del llinatge dels Cardona (figura 3). Més complicada, però, és la filiació de l’exemplar número 2, amb un escut faixat sobremuntat per un parell de caps d’aus molt esquemàtics, que té una certa semblança amb l’escut de Carles d’Oms, datat de 1445 (figura 4).

De filiació totalment castellana és l’heràldica de l’exemplar número 14. Com ja hem esmentat, la divisa de banda engolada en boques de dracs no apareix en l’heràldica catalana i, en canvi, sí que és present amb relativa freqüència a Castella, com en el cas del llinatge dels Andrade.

Els filacteris i bandes epigràfiques. Els exemplars números 9, 10, 12 i 14 presenten variants de la mateixa inscripció, “EN DIOS EL PODER”, “EN DIOS EL PODER REINA”, “EN DIOS EL PODER REINARÁ”. Aquest concepte ja apareix a la Bíblia i és un recordatori que el poder només és en mans de Déu. En dos dels casos, els números 12 i 14, la inscripció està acompanyada d’una figura femenina que ocupa una part important de la peça. Alguns investigadors consideren que representa la “Magna Mater”, com a símbol de la pàtria, i és qui recorda de qui és el poder.

El segon filacteri presenta més problemes d’interpretació. Es troba en el número 12, repartit en dues meitats: “FOR.TE” i “EST NR”, a la banda dreta. La inscripció sembla abreujada. Amb moltes precaucions podríem pensar que la primera paraula, “FOR.”, és una abreviatura de “FORTUNA”, que amb “TE” ens donaria el concepte de feliçment, afortunadament. A l’altra banda, “NR” podria ser l’abreviatura de “NOSTER”. Si pensem que aquest filacteri pot estar en relació amb la fortuna, la sort, tindria sentit la figura femenina alada que encapçala la composició, que podria correspondre a la personificació de Fortuna, molt sovint representada alada i amb els braços estesos (figura 5).

Figura 5. Detall de l’exemplar número 12. La figura podria ser la representació de Fortuna
Figura 5. Detall de l’exemplar número 12. La figura podria ser la representació de Fortuna

Les lletres gòtiques capitals i minúscules. Tres objectes tenen lletres com a motiu principal: “Y”, “A”, “a” i “S L”, i la combinació en la mateixa peça de les lletres “A”, M i “E”. La “Y” seria la inicial de “Ioanes” o “Ioana”; coronada i dins d’un escut s’ha associat en nombroses ocasions a Joan II de Navarra, marit de Blanca de Navarra, atesa la gran producció de ceràmica de Manises a mitjan segle XV que els reis van encarregar amb les seves inicials. En moltes ocasions, la lletra “A” s’ha associat a la paraula amor, i acompanyada d’una “M” també podrien ser les inicials d’“AVE MARIA”.

La cronologia. Només una de les nostres peces l’hem de situar fora de context, es tracta de la número 1, que no sembla una xapa de guarniment, sinó més aviat una aplic d’alguna arqueta litúrgica o algun altre mobiliari litúrgic. La seva iconografia, les dues aus que es donen l’esquena amb un arbre de la vida de influència oriental així ens ho indica, i hi podríem atribuir una cronologia més antiga. També ens proporcionen orientacions cronològiques les dues medalles en què hi ha un casc. L’elm cilíndric de la peça número 14, només amb una petita obertura horitzontal per als ulls, situa aquesta peça al segle XIV, mentre que el bacinet amb la careta mòbil de la número 12 situaria la peça a finals del segle XIV i principis del XV (figura 6). Finalment, tots els exemplars que tenen lletres capitals els hauríem de situar al segle XV.

Figura 6. Il·lustració d’un bacinet segons Viollet le Duc de l’obra Encyclopedie médievale
Figura 6. Il·lustració d’un bacinet segons Viollet le Duc de l’obra Encyclopedie médievale

Aquests objectes avui dia no estan exposats a les sales del Museu. No obstant això, la peça número 12 forma part des de l’any 2016 de l’exposició itinerant “Ossos. Un viatge a l’època medieval de la mà de l’antropologia física”.