TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia

Un projecte col·laboratiu per difondre en línia el patrimoni arqueològic català
Tanit

Anna M. Garrido Ferrera, Elisa Hernández Pastorb
aMuseu d’Arqueologia de Catalunya. Arqueoxarxa / agarridof@gencat.cat,
bMuseu d’Arqueologia de Catalunya / ehernandezp@gencat.cat


El segle XXI mostra un potencial i una immediatesa, abans inimaginable, pel que fa a la capacitat de transmissió i expansió del coneixement. En un món cada vegada més globalitzat, aquest escenari demana als museus crear eines de difusió més actives, creatives i col·laboratives, on l’arqueologia expliqui, qüestioni, sorprengui i emocioni.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Arqueoxarxa han liderat el projecte de conceptualització d’una plataforma adreçada a la difusió digital dels objectes més rellevants de les col·leccions arqueològiques catalanes: TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia, un projecte per compartir en línia el patrimoni arqueològic de Catalunya.

L’Arqueoxarxa engloba la col·lecció arqueològica més gran de Catalunya, a través de la qual podem endinsar-nos en la història de Catalunya des de la prehistòria fins a l’època moderna. En aquest projecte hi han participat els onze museus que integren aquesta xarxa temàtica: el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles, el Museu Comarcal de l’Urgell (Tàrrega), el Museu de la Noguera (Balaguer), el Museu de Guissona, el Museu de Gavà, el Museu de Badalona, el Museu i Poblat Ibèric de Ca n’Oliver (Cerdanyola del Vallès), el Museu d’Història de Sabadell i el Museu Arqueològic de l’Esquerda (Roda de Ter).

TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia és un element bàsic de difusió, un element estratègic essencial, que ofereix als usuaris un recurs versàtil i ric en experiència. Un projecte que, per primera vegada, permet mostrar una selecció dels objectes més rellevants del patrimoni arqueològic català. En aquesta primera fase, que ara presentem, s’hi han carregat 803 objectes: 1.215 imatges i 104 objectes en 3D. Està previst que el 2023 la col·lecció creixi amb la incorporació d’uns 2.000 nous objectes carregats.

Es pot accedir a la nova base de dades TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia des del lloc web del Museu d’Arqueologia de Catalunya (www.mac.cat), de l’Arqueoxarxa (www.arqueoxarxa.cat) i dels museus que en formen part. El seu atractiu disseny incorpora elements intuïtius que faciliten la cerca i les diferents visualitzacions. La navegació per un objecte convida a continuar descobrint-ne d’altres a través de les peces que hi estan relacionades, cosa que afavoreix la interrelació que es genera entre els diferents museus de l’Arqueoxarxa i el descobriment d’altres col·leccions.

La informació està disponible en català, castellà i anglès, fet que permet la fàcil internacionalització del projecte, contribuint així a la difusió de la marca Catalunya a partir de la seva riquesa com a territori arqueològic. La plataforma és responsiva i accessible des de diferents dispositius (mòbil, tauleta…), de manera que la informació està pensada perquè es pugui compartir fàcilment a les xarxes socials.

Tanit. Col·lecció Nacional d'Arqueologia. Imatge gràfica. Font: La Tempesta
Tanit. Col·lecció Nacional d’Arqueologia. Imatge gràfica. Font: La Tempesta

Desenvolupament del projecte: la tecnologia involucrada

La creació de TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia ha implicat la resolució d’una sèrie de reptes tecnològics i humans.

D’una banda, la necessària integració d’objectes provinents d’institucions diverses en un mateix entorn requeria la posada en comú d’una sèrie d’elements de catalogació i descripció, i una base de dades comuna, amb elements compartits i relacionables. El treball col·laboratiu entre les diferents institucions, que no partien de criteris de documentació comuns, ha estat un element essencial a l’hora de conceptualitzar la feina, ja que necessàriament el projecte implicava comptar amb un espai de gestió dels continguts de la plataforma i amb un catàleg compartit, cosa que significa la separació de la gestió del catàleg.

L’arquitectura tecnològica adoptada per resoldre els reptes plantejats està composta per dos elements principals, connectats i sincronitzats entre si. En primer lloc, hi ha una plataforma comuna i compartida d’agregació de les col·leccions (back-end), basada en el programari lliure Omeka S. En segon lloc, ha calgut el disseny d’un entorn de publicació, a mode de catàleg en línia, desenvolupat a mida per al conjunt de les col·leccions de l’Arqueoxarxa (front-end).

La plataforma comuna com a capa d’agregació de les col·leccions

Aquesta plataforma parteix d’Omeka S, un programari lliure, flexible i de codi obert que va ser desenvolupat pel Roy Rosenzweig Center for History and New Media (RRCHNM), amb el suport de l’Andrew W. Mellon Foundation. Aquest sistema permet descriure col·leccions digitals de biblioteques, arxius, museus o qualsevol altra institució que desitgi difondre el seu patrimoni cultural. Aquest programa compta amb un xarxa d’usuaris actius que hi facilita la implementació de millores de forma constant.

Un dels principals objectius plantejats ha estat aportar consistència i coherència a la informació introduïda seguint uns estàndards documentals acordats. Per a això, s’han recollit les dades des de les eines de gestió vigents actualment en cada museu –en la seva majoria amb el programa Museum Plus (Zetcom)– seguint un esquema de metadades consensuat.

Aquest projecte ha estat una oportunitat per rendibilitzar les línies de treball transversal impulsades en els darrers anys des dels museus de la xarxa pel que fa a la digitalització 3D i a la normalització documental.

Entre els grans avantatges de la plataforma destaca que permet recollir les dades que es trobin en altres fonts o orígens i que es consideri oportú integrar (col·leccions associades), així com poder vincular diferents tipologies documentals a les peces (3D, fotografia històrica, documents…). En aquest sentit, el sistema permet incloure objectes digitals en diferents formats (3D, .pdf, .ppt, .doc, .xml, .html, .mp3, .mp 4, .divx, .gif, .tif, .jpeg…) per a la seva gestió documental i posterior visualització en catàleg. A més, la plataforma possibilita establir relacions entre peces i entre tipologies documentals diferents.

Pel que fa a la gestió, el sistema s’executa des de qualsevol navegador connectat a internet amb autenticació prèvia dels usuaris, i permet la càrrega massiva de dades i exportar-les sense restriccions, i el treball simultani de grups d’usuaris diferents amb permisos d’edició.

Finalment, entre els molts altres avantatges que ofereix, la plataforma és modular i té capacitat d’expansió (LOD; espai col·laboratiu; visors IIIF; …); permet actuar com a servidor IIIF d’imatges; és interoperable i agregable (OAI-PMH …); està preparat per a Linked Open Data, i compleix els estàndards d’accessibilitat WCAG 2.0.

Fig. 2. Vista del back-end de la plataforma amb la càrrega de dades
Fig. 2. Vista del back-end de la plataforma amb la càrrega de dades

Un entorn de publicació i catàleg en línia compartit de les col·leccions (front-end)

Evidentment una de les preocupacions principals del projecte ha estat definir l’entorn de publicació de la plataforma, element clau en l’homogeneïtzació de les col·leccions i la presentació d’aquestes col·leccions com un sol conjunt. Per aquest motiu, s’ha optat per una continuïtat en la imatge creada per a l’Arqueoxarxa.

El catàleg en línia ofereix grans avantatges i diversitat d’opcions per convertir la navegació en una experiència única i dirigida per l’usuari. Així, la recerca s’ha plantejat com una “recerca dinàmica” per faceta que permet recalcular automàticament els resultats a mesura que s’apliquen els filtres. A més, aquesta recerca és lliure en tots els camps i possibilita la selecció múltiple de valors dins d’una mateixa faceta.

La plataforma ofereix la possibilitat de disposar dels continguts en un format lleuger, fàcilment consultable, compartible a RRSS i reutilitzable; representar objectes digitals en diferents formats, incloent-hi 3D; presentar els objectes relacionats seguint un algoritme segons els criteris tècnics marcats des de l’equip de treball, i finalment, personalitzar el catàleg segons les necessitats dels museus de l’Arqueoxarxa, defugint els catàlegs basats en fórmules rígides.

g. 3. Aspecte del catàleg en línia
Fig. 3. Aspecte del catàleg en línia

Conclusions i perspectiva de futur

TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia és un projecte que té en el seu ADN la digitalització del patrimoni partint del treball col·laboratiu. La seva aposta per un programari lliure permet prescindir del cost de llicències d’usuari i sumar un nombre il·limitat d’usuaris associats a cada organització, fet d’importància vital per al treball en xarxa dels diferents museus i per a la reducció de costos i l’optimització dels recursos econòmics. Volem destacar que Omeka S és un programari molt adequat per donar servei a xarxes de museus o altres tipus d’organitzacions patrimonials.

Comptar amb una plataforma de col·leccions compartida també empodera tant la xarxa de museus com els diferents membres –que esdevenen els responsables de l’actualització i millora de les seves pròpies dades– i fa possible mancomunar l’esforç de documentació compartint el coneixement especialitzat en una plataforma comuna.

Així mateix, la dotació d’una plataforma comuna per a les col·leccions de l’Arqueoxarxa permet alimentar el catàleg comú i l’individual proporcionant nous elements de comparació paral·lels entre elles. A més, possibilita agregar totes aquelles col·leccions que completin la mirada o els relats que es vulguin construir en relació amb TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia, i que encara no es trobin en el projecte.

Cal destacar també la necessària i important col·laboració establerta entre el sector públic i el privat, ja que en el treball de desenvolupament de la plataforma i tractant-se d’un programari lliure, ha estat clau comptar amb la col·laboració d’un equip especialitzat que ha donat a la plataforma el grau de maduresa necessari, l’adaptació al treball en xarxa dels museus i els complements (plug-ins) per desplegar totes les funcions associades.

Aquest projecte arriba en un moment de gran importància i expansió de la dimensió digital dels museus. TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia neix amb l’objectiu de ser una eina per desenvolupar noves narratives transmèdia. Per aquest motiu, a mesura que es vagi ampliant el nombre d’objectes carregats, s’obriran noves línies d’actuació, com el disseny d’exposicions virtuals, fet que permetrà enriquir i complementar les peces de diferents fons dels museus amb narratives digitals basades en criteris estètics, temàtics, cronològics, etc. L’usuari podrà també construir i compartir les seves pròpies col·leccions i narratives a conveniència seva. De la mateixa manera, com a recurs per a la comunitat educativa, es preveu desenvolupar un conjunt de recursos pedagògics que utilitzin les col·leccions digitals com a eina i font d’informació, de manera que s’erigeixin en un actiu d’indubtable valor per a la comunitat educativa.

La intel·ligència artificial aplicada a la transcripció de fitxes històriques d’intervenció arqueològica permetrà recuperar un acostament a la informació fins ara molt poc conegut. També s’explorarà la possibilitat d’involucrar la comunitat de persones interessades en l’arqueologia en la validació de fitxes històriques en aquells casos en què la IA no incorpori un grau de precisió suficient.

En la línia de difondre informació geogràfica relativa al patrimoni cultural s’activarà també la georeferenciació de museus i jaciments. Dissenyada de forma intuïtiva i àgil per a tots els públics, l’usuari podrà navegar, analitzar, consultar i compartir la informació visual completa i georeferenciada del patrimoni arqueològic de l’Arqueoxarxa, a la qual s’aniran incorporant nous recursos i serveis.

El segle XXI és l’era de la informació, del coneixement compartit, dels entorns col·laboratius, del treball en xarxa, de la participació i la innovació oberta, i TANIT. Col·lecció Nacional d’Arqueologia és un reflex d’aquesta pulsió, de la necessitat i voluntat dels professionals que treballem en l’àmbit de l’arqueologia de sumar i generar sinèrgies.

Referències

ARQUEOXARXA. <http://www.arqueoxarxa.cat/>

ICOM. Consell Internacional de Museus <https://icom.museum/es/news/como-comunicarse-e-interactuar-a-distancia-con-su-publico/> [Consulta: 25 de febrer de 2021]

LA TEMPESTA <https://latempesta.cc/es.html > [Consulta: 28 de febrer de 2021]

OMEKA <https://omeka.org/s/> [Consulta: 22 de febrer de 2021]

RRCHNM. Roy Rosenzweig Center for History and New Media <https://rrchnm.org/> [Consulta: 14 de gener de 2021]

ZETCOM <https://www.zetcom.com/en/museumplus-en/ [Consulta: 14 de gener de 2021]