M. Carme Rovira Hortalà
Museu d’Arqueologia de Catalunya, crovirah@gencat.cat
Laurent Gorgerat
Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig, Laurent.Gorgerat@bs.ch
Coordinadors de l’exposició “Iberer” presentada a l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig, Basilea (Suïssa),novembre 2023 – maig 2024
Resum
L’exposició “Iberer”, una cooperació de l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig i el Museu d’Arqueologia de Catalunya, ha portat amb èxit l’arqueologia ibèrica a l’escenari internacional. Per primer cop els pobles ibers han estat objecte d’una gran presentació a Basel (Suïssa).
S’hi han reunit uns tres-cents objectes de quaranta jaciments i una dotzena de complements audiovisuals, que mostren els atractius d’aquests protagonistes de l’edat del ferro europea. A partir de la col·lecció del MAC, una de les principals en cultura ibèrica, i gràcies a contribucions de prestadors institucionals i privats, se n’han repassat els orígens a mitjan del segle VI aC i el seu desenvolupament durant quasi cinc-cents anys fins a integrar-se en el món romà.
Els continguts i les obres
La bona acollida de l’exposició “L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització”, presentada al MAC Barcelona entre maig de 2021 i gener de 2022, ha donat peu a una adaptació destinada a un públic internacional. La col·laboració entre el MAC i l’AMB s’ha materialitzat en una nova producció, “Iberer”, que conserva els trets fonamentals de la primigènia i alhora afegeix continguts i importants obres a una museografia renovada. A l’equip original de comissariat –David Asensio (UB-UAB), Núria Molist (MAC), Gabriel de Prado (MAC) i M. Carme Rovira (MAC)– s’hi ha sumat Laurent Gorgerat per part de l’AMB.
Els catorze àmbits temàtics s’han distribuït al llarg de 800 m2, repartits en dues plantes, en un recorregut dirigit que també es pot fer amb audioguia. A la primera zona (fig. 2), després de la introducció geogràfica i històrica, s’han situat els àmbits La diversitat dels pobles ibers, Els fenicis a la península ibèrica, La colònia grega d’Emporion, La llengua i l’escriptura dels ibers i La segona guerra púnica. A la segona (fig. 3 i 4), s’han articulat els espais L’edat del ferro, La societat, L’agricultura i l’artesanat, Les dones en la societat ibèrica, Els caps tallats, Ullastret, Els rituals funeraris, El mon de les divinitats i El tresor de Tivissa.
Una desena de prestadors públics i privats de Catalunya i Andalusia han fet possible reunir-hi i posar en diàleg obres (objectes originals i facsímils) representatives de tot l’antic territori iber (fig. 5). Una part s’havien integrat a la versió original vista a Barcelona, que ara s’ha enriquit amb altres obres, algunes de les quals no s’havien vist mai en públic. Entre els highligths destaquem les dues escultures excepcionals de Porcuna (Jaén) –la Grifomàquia i el brau–, els caps tallats del Puig Castellar i d’Ullastret, i el tercer tresor de Tivissa, que clausura el recorregut amb tot el seu esplendor (fig.6).
La museografia
El disseny museogràfic de l’AMB, a càrrec de Trinidad Moreno, té un dels punts forts en l’ús de materials sostenibles per reduir l’empremta ecològica. Així, s’han configurat uns espais a partir d’elements naturals, com ara teles d’arpillera per als textos principals i les cartel·les o les catifes de fibres naturals. Les vitrines existents s’han actualitzat amb recobriments interns de PVC reciclat.
Aquesta història dels ibers s’ha contextualitzat amb un important repertori gràfic, que els situa en el temps i l’espai. L’escenografia evoca la diversitat dels seus paisatges amb imatges reals de jaciments i recursos digitals. Entre els darrers sobresurt l’espectacle de la sala immersiva que ens trasllada a Ullastret, la capital dels indigetes (fig. 7).
Una altra classe de recurs digital destacable és el mapatge projectat sobre baix relleu de pedra, aplicat en dues ocasions: per fer llegible la composició iconogràfica de l’estela guerrera de Palerm (fig. 8) i per posar en valor la inscripció epigràfica de l’estela de Santa Perpètua de Mogoda. A la darrera, les imatges es coordinen amb una locució que reviu els sons de la parla ibèrica.
Els audiovisuals han adoptat molts altres formats: els processos tècnics (molta de cereal, producció ceràmica i forja del ferro) estan escenificats per especialistes en arqueologia experimental, mentre que altres investigadors fan contribucions personals i aporten novetats sobre la llengua i l’escriptura ibèriques, l’arqueologia de la mort i els rituals funeraris o el món de les creences. Finalment, cal destacar que també s’ha exhibit la reconstrucció digital en 3D del monument ibèric de Cal Posastre per recordar com seria originalment.
Activitats públiques i mediació cultural
L’oferta d’activitats públiques ha contribuït a enriquir l’experiència dels visitants. Per als més joves s’ha ofert un apassionant recorregut específic: un llop inspirat en els de la iconografia ibèrica acompanya la mainada i les famílies en un joc de pistes. Tots ells han rebut una màscara en forma de cap de llop i un desplegable amb les tasques per desenvolupar.
El programa de dinamització de l’exposició s’ha completat amb un itinerari virtual en 360°, visites guiades en diverses llengües (alemany, francès, anglès, català, castellà) i esdeveniments culturals i gastronòmics (aquests al mateix restaurant del museu). Els tallers infantils i les conferències organitzades en col·laboració amb la Universitat Popular de Basilea (VHSBB) han completat l’oferta. La Nit dels Museus del 19 de gener de 2024 també s’ha centrat en “Iberer” (fig. 1. Entrada a l’exposició “Iberer”. © Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig9).
Finalment, cal dir que la cultura i la llengua catalanes han tingut un protagonisme remarcable, per exemple, entre els quaderns gratuïts plurilingües que recullen els textos de l’exposició s’ha inclòs la versió en català. Al seu torn, la colònia de residents catalans a Suïssa també ha tingut l’oportunitat de seguir visites guiades en aquesta llengua i celebrar una Diada de Sant Jordi especial a l’AMB.
Les publicacions
Cada visitant ha rebut gratuïtament un catàleg il·lustrat (de 124 pàgines i una cinquantena d’imatges en color) amb contribucions de reconeguts arqueòlegs (fig.10). Es pot consultar igualment en línia: https://issuu.com/antikenmuseumbasel/docs/amb_mkt231102_sa_iberer_katalog_issuu_lowres. En paral·lel s’ha editat un dossier monogràfic a la revista de divulgació arqueològica Antike Welt titulat “Die Iberer”.
Cloenda
La cocreació d’una nova exposició entre el Museu d’Arqueologia de Catalunya i l’Antikenmuseum Basel und Sammlung Ludwig de Basilea ha fet reviure el fascinant món dels ibers, sobre el qual el MAC té un important paper tant en l’àmbit de la recerca com de la conservació i la divulgació. Més de 32.000 visitants han pogut descobrir-ho presencialment, fet que demostra que la cooperació internacional en el sector museístic amb projectes com aquest és necessària i pot fer aportacions significatives al coneixement del nostre patrimoni més enllà de Catalunya.
Links
El catàleg
Visita virtual en 360°https://highend360.eu/iat360photo/10030_AMB/04/index.html?startscene=scene_01_pano&view.vlookat=0&view.hlookat=0
