Antoni Palomo (MAC), Raquel Piqué (UAB) i Xavier Terradas (CSIC-IMF)
Les Coves del Fem es localitzen en el terme municipal d’Ulldemolins, a la comarca del Priorat. Concretament, el topònim de les Coves del Fem correspon a un abric annex al riu Montsant al terme municipal d’Ulldemolins (Tarragona). Encara que el nom apareix en plural, es tracta d’un únic gran abric, tot i que hi ha alguna petita cavitat annexa que hauria contribuït a conformar aquesta denominació.
L’abric està orientat al nord-oest i se situa a 10 m sobre la llera actual del riu Montsant. S’hauria format per l’acció erosiva del riu sobre les sèries conglomeràtiques paleògenes, que alhora ha dipositat sediments en la cavitat, preservats per la caiguda de grans blocs de conglomerat del sostre.
El jaciment va ser descobert el 1997 de manera casual per Marc Boada, que en aquell moment feia una excursió per la zona. Durant la visita a la cova va reconèixer gran quantitat de material arqueològic en superfície. L’any 2000 membres de l’equip d’investigació format al voltant del jaciment neolític de la Draga van visitar la cova per primera vegada, acompanyats pel Sr. Boada, i van poder constatar la gran dispersió de material en superfície i la seva probable adscripció neolítica.
Fins al moment s’han realitzat quatre intervencions arqueològiques científiques a les Coves del Fem, a part de dues de relacionades amb la seva protecció. La primera intervenció, duta a terme l’any 2013, es va emmarcar en el projecte “El factor miner en el desenvolupament històric de la Catalunya meridional de la prehistòria a l’època medieval: processos socials, tecnològics i econòmics en l’explotació de recursos minerals del Priorat (Catalunya), una visió diacrònica”, dirigit per Núria Rafel Fontanals de la Universitat de Lleida. Aquesta intervenció va consistir en la recollida de materials superficials, el buidatge i tamisat dels sediments remenats per l’activitat clandestina a l’abric, i la realització de diversos talls estratigràfics sobre les seccions dels dipòsits afectats.
Posteriorment i després dels resultats obtinguts en aquesta primera intervenció, es va veure la necessitat de realitzar un mostreig més sistemàtic en estrats encara poc documentats i fer sondejos en altres sectors per contrastar les hipòtesis estratigràfiques i cronològiques plantejades. Atès que no es van trobar materials postneolítics i que les datacions obtingudes eren totes atribuïbles a una forquilla cronològica que cobria la transició entre els últims caçadors-recol·lectors mesolítics i els primers pagesos del neolític antic, es va decidir incloure el jaciment de les Coves del Fem a un nou projecte arqueològic dins de la convocatòria de projectes quadriennals de recerca arqueològica i paleontològica del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2014-2017. Aquest projecte finançat per la Generalitat de Catalunya es va anomenar “La Draga en el procés de neolitització del nord-est peninsular” i va comptar amb la participació de la UAB, el CSIC-IMF i el MACB, sota la direcció del Dr. Antoni Palomo del Museu d’Arqueologia de Catalunya.
A partir de l’any 2018 i atesa la necessitat de bastir un projecte que assumís la complexitat dels treballs a les Coves del Fem, la recerca s’emmarcà de forma independent en el marc dels projectes quadriennals de recerca en matèria d’arqueologia i paleontologia per al període 2018-2021 convocats pel Departament de Cultura de la Generalitat. El projecte vigent avui en dia té el nom de “La transició entre les últimes societats caçadores-recol·lectores i primeres societats pageses a la capçalera del riu Montsant” i està dirigit per la Dra. Raquel Piqué i Huerta de la Universitat Autònoma de Barcelona. El projecte, tot i que se centra en l’excavació i estudi del jaciment de les Coves del Fem, també té com a objectiu fer diverses prospeccions arqueològiques en el terme d’Ulldemolins, així com la realització d’un sondeig en el jaciment inèdit del Pla de la Guitarra (Ulldemolins).
Les Coves del Fem presenten una seqüència cronostratigràfica completa que comprèn el període de transició entre les comunitats dels darrers caçadors recol·lectors i els primers agricultors. Inclouen algunes ocupacions atribuïbles al període del 6000-5500 BC i altres moments que s’estenen fins a la segona meitat del V mil·lenni cal BC, amb una àmplia estratigrafia del neolític antic que abasta des dels primers moments del neolític antic cardial fins al neolític epicardial.
Les excavacions dutes a terme han permès documentar diverses estructures que caracteritzen l’ús de la cavitat en tota la seva diacronia. L’excavació dels nivells epicardials, d’una notable potència de sediments, ha posat al descobert diversos elements que es poden relacionar amb la construcció de diversos dispositius relacionats amb un espai d’hàbitat. En aquest sentit, cal destacar la documentació d’una preparació o solera feta a partir de fragments de pedra compactats que interpretem com la base d’un espai cobert, ja que en relació amb aquest espai també s’ha documentat una estructura de sosteniment, petites fosses i una estructura de combustió. En l’horitzó epicardial i per sota de les estructures abans esmentades, s’han excavat una sèrie de fogars molt ben conservats que semblen caracteritzar la funció de l’espai en la fase de l’epicardial antic. Pel que fa als nivells cardials, es caracteritzen per una sèrie d’estructures de combustió que se solapen amb altres de mesolítiques.
A l’excel·lent conservació de l’estratigrafia, s’hi afegeix la bona preservació d’estructures ja des dels nivells mesolítics, la bona conservació de les evidències arqueobiològiques i el complet registre representatiu de les diferents produccions tècniques d’aquestes societats. En aquest sentit, constatem la riquesa tant pel que fa a la diversitat de categories com pel que fa a la quantitat i la qualitat de les mateixes. Cal destacar la gran quantitat d’objectes lítics tallats i d’objectes macrolítics, alguns d’aquests relacionats amb el processament de minerals de ferro per produir colorants. Les restes faunístiques també són abundants, juntament amb una indústria òssia de gran qualitat i amb una conservació excepcional. Pel que fa a la ceràmica, veiem que també és una categoria ben representada. La seva conservació, però, és variable i trobem fragments que han perdut consistència i es degraden fàcilment al costat de fragments molt ben conservats. Cal destacar, així mateix, les restes antracològiques i carpològiques molt abundants en gairebé tots els nivells documentats. La conservació de materials orgànics (fusta i restes de cistells) com a elements no carbonitzats i/o semicarbonitzats és un fet per remarcar també dins la categoria de restes paleobotàniques. Finalment, cal fer esment de la presència constant de restes d’ocre i elements d’ornamentació personal.
Una troballa inesperada
La campanya de 2020 ens va oferir una sorpresa inesperada i de gran transcendència per al futur desenvolupament de la recerca a les Coves del Fem, la localització d’una peça amb representacions artístiques figuratives. És una plaqueta de pedra de forma ovalada que mesura 182x121x27 mm i que presenta diversos animals finament gravats en les dues cares. Un estudi preliminar determina que com a mínim hi apareixen sis figures d’animals, entre els quals hi ha dos cérvols (un mascle i una femella), dos figures que es poden assimilar a un caprí o un bou, i dos figures indeterminades. També apareixen un gran nombre de línies gravades que ara per ara són de difícil interpretació. Destaca la precisió del fi gravat de les figures, que en alguns casos mostren detalls anatòmics com els ulls, les orelles, els musells i les banyes. En aquest sentit, podem destacar les grans banyes d’un cérvol mascle adult representades amb set puntes.
La peça es va localitzar sense un context estratigràfic precís i la cronologia de la peça se sustenta en l’estil d’execució de la peça i la comparativa d’elements similars localitzats en altres jaciments, fet que permet situar-ne la cronologia entre 15.000 i 11.700 anys abans d’ara.
L’excepcional troballa suposa una nova aportació al coneixement de l’art paleolític a Catalunya, on aquests tipus de restes apareixen molt rarament. Així mateix, consolida la importància del massís del Montsant en relació amb les expressions artístiques paleolítiques.
Conclusions
El registre estratigràfic ha permès obtenir diverses mostres de les diferents unitats arqueològiques excavades i susceptibles de ser datades mitjançant el C14. Les fases resultants encaixen bé amb la disposició estratigràfica dels contextos datats i mostren una seqüència d’aproximadament 1400 anys, des del 6065-5988 cal BC fins al 4699-4545 cal BC. Les fases mesolítica (6065-5718 cal BC) i neolítica primerenca (5667-5476 cal BC) mostren una gran proximitat cronològica entre les unitats estratigràfiques superposades corresponents. L’evidència del neolític inicial és sorprenentment primerenca, atès que la datació suggerida per a la fase “cardial” inicial al nord-est de la península Ibèrica és d’uns 5500 cal BC. L’últim període d’ocupació amb tres dates en l’interval 4941-4545 cal BC correspon a la fase final del neolític inicial, i encaixa amb els límits cronològics proposats per a la fase epicardial.
Finalment, la troballa de la plaqueta gravada introdueix la possibilitat que les Coves del Fem presentin un desenvolupament estratigràfic i diacrònic més perllongat del que hem pogut determinar mitjançant les datacions absolutes, fet que envelleix més de 3000 mil anys la cronologia més antiga documentada fins al moment al jaciment.
L’estudi inicial de les Coves del Fem posa de manifest que es tracta d’un jaciment singular que reuneix les característiques potencials per poder contribuir de forma molt important al coneixement de la transició entre els últims caçadors-recol·lectors i els primers agricultors del nord-est de la península Ibèrica, i aporta dades molt incipients del final del pleistocè, que per ara es fonamenta només per la presència de la plaqueta gravada.
Fins al moment, els treballs arqueològics no han permès detectar cap hiatus estratigràfic o procés erosiu, de manera que es podria formular en un futur pròxim una interpretació detallada de les ocupacions i dinàmiques econòmiques en aquest lloc durant aproximadament 1400 anys. Aquest fet és de gran rellevància, donada la manca d’extenses estratigrafies ben conservades al nord-est de la Península, amb un registre arqueobiològic ben conservat. Només la Cova de Can Sadurní (Begues, Barcelona) i la Bauma del Serrat del Pont (Tortellà) presenten àmplies seqüències que comprenguin esdeveniments sedimentaris des dels últims caçadors-recol·lectors fins a diferents fases de la prehistòria recent.
A l’excel·lent conservació de l’estratigrafia, s’hi afegeix la bona preservació d’estructures ja des dels nivells mesolítics, una bona conservació de les evidències arqueobiològiques i un complet registre representatiu de les diferents produccions tècniques d’aquestes societats. Tot això converteix les Coves del Fem en un jaciment important per a l’estudi de la dinàmica de neolitització del nord-est peninsular.
Bogdanovic, I., Palomo, A., Piqué R., Rosillo, R. i Terradas, X. 2016. “Los últimos cazadores-recolectores en el NE de la Península Ibérica: evidencias de ocupaciones humanas durante el VI milenio cal BC”, Actas del Congreso de Cronometrías Para la Historia de la Península Ibérica, Barcelona, 17-19 de octubre, 36-45.
Palomo, A., Terradas. X., Piqué, R., Rosillo, R., Bogdanovic, I., Bosch, A., Saña, M., Alcolea, M., Beriguete, M., Revelles, J. 2018. Les Coves del Fem (Ulldemolins, Catalunya). Tribuna d’Arqueologia, Generalitat de Catalunya, 88-103.
Palomo, A., Bogdanovic, I., Piqué, R., Rosillo, R., Terradas, X., Alcolea, m., Berihuete, M., Saña, M. 2020. The last foragers in the northeast of the Iberian Peninsula: New evidence of human occupation during the seventh/sixth millennia cal BC In Borić, D., Antonović, D. and Mihailović, B. (eds.) Foraging Assemblages. Papers Presented the Ninth International Conference on the Mesolithic in Europe, Belgrade 2015. Belgrade: Serbian Archaeological Society
