45882747.8dd5717.9144c03fb5994490bae6b453de1d7d8e

La Base Documental del Centre Iberia Graeca

Les bases de dades digitals són un instrument imprescindible per a la socialització de les col·leccions dels museus

Xavier Aquilué
Responsable científic del Centre Iberia Graeca-Museu d’Arqueologia de Catalunya


El Centre Iberia Graeca (CIG) és un organisme participat pel Ministeri de Cultura i Esport de l’Estat espanyol, a través del Museu Arqueològic Nacional; la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i l’Ajuntament de l’Escala, la missió del qual és el desenvolupament de projectes de recerca, documentació i difusió del patrimoni arqueològic grec de la península Ibèrica.

La seu del Centre està ubicada a la Casa dels Forestals de Sant Martí d’Empúries (l’Escala, Alt Empordà), un edifici d’estil modernista construït l’any 1910. Sant Martí d’Empúries va ser el nucli fundacional de la colònia grega d’Emporion (Empúries), la Palaiapolis o “Ciutat Vella” citada per Estrabó, en què a inicis del segle VI aC es van assentar els comerciants foceus-massaliotes que van convertir Emporion en la ciutat grega més occidental de la Mediterrània.

L’activitat principal del Centre és la gestió d’un lloc web (www.iberiagraeca.org), estructurat en diferents apartats (Presentació, Objectius, Organització, Seu del Centre, Institucions col·laboradores, Publicacions, Base Documental, Bibliografia, Museus i col·leccions, Jaciments arqueològics i Notícies), que permet consultar de forma oberta la informació i la documentació que hi ha sobre l’arqueologia grega a Iberia.

Un dels apartats més importants del web és la seva Base Documental, en procés de formació, que té com a objectiu documentar tots els objectes de procedència grega que han aparegut als jaciments arqueològics de la península Ibèrica com a conseqüència de les relacions econòmiques i culturals que es van establir en l’antiguitat entre els comerciants grecs i les diferents societats peninsulars. La informació sobre aquests objectes grecs es trobava molt dispersa, publicada sense criteris homogenis en nombrosos articles de revistes especialitzades, monografies o catàlegs d’exposició, molts d’ells de difícil accés i consulta. Per aquest motiu, es va dissenyar una base de dades que permetés unificar tota aquesta informació i gestionar-la de forma coherent, una base de dades semblant a la realitzada per la Universitat d’Oxford amb l’arxiu documental de Sir John Beazley (www.beazley.ox.ac.uk) o pel Metropolitan Museum de Nova York amb les seves col·leccions museístiques (www.metmuseum.org).

La Base Documental del CIG se sustenta en dos eixos principals:

1. Les fitxes documentals. Cada objecte —o fragment d’objecte— procedent d’un jaciment arqueològic està individualitzat per una fitxa normalitzada segons la seva categoria material (ceràmica, moneda, escultura, epigrafia, elements arquitectònics…). Fins a l’actualitat, només s’han introduït objectes de ceràmica. La fitxa està formada per diferents camps, que recullen tota la informació rellevant de l’objecte: jaciment i context estratigràfic de procedència, museu on es troba dipositat i número d’inventari, estat de conservació, cronologia, tipologia, origen i taller de producció, inscripcions, marques d’ús i reparacions, i —en el cas de presentar decoracions— tipus de decoració, escena representada i elements iconogràfics més significatius. Tots aquests camps es recullen en tesaurus tancats per garantir la gestió correcta de la informació. A més, cada fitxa conté un apartat gràfic (amb fotografies i/o dibuixos de la peça), la bibliografia on ha estat publicat l’objecte i un apartat d’“Observacions” on s’inclou la informació complementària que es consideri.

2. Els cercadors. Tota la informació proporcionada per les fitxes de documentació es gestiona a través de dos cercadors, que permeten fer qualsevol tipus de recerca (simple o combinada) seguint l’estructura dels diferents camps de la fitxa normalitzada. Es pot accedir, per exemple, a tots els materials d’un museu demanant-ne la informació en el camp “Museu/Col·lecció”, o a totes les representacions iconogràfiques d’escenes dionisíaques per mitjà del camp “Escena”.

Actualment, la Base Documental del CIG conté 10.343 fitxes de ceràmiques gregues procedents de 433 jaciments arqueològics de tota la península Ibèrica amb un suport gràfic de 12.435 imatges. A més, l’apartat “Bibliografia” recull 1.494 referències bibliogràfiques, de les quals 796 tenen incorporat el corresponent enllaç que permet accedir a seva consulta digital de la referència en format PDF.

Cal ressaltar que 2.351 fitxes d’aquesta Base Documental són de materials arqueològics grecs que formen part de les col·leccions de les diferents seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Concretament, 865 corresponen a la seu de Barcelona, 680 a la d’Empúries, 540 a la de Girona i 266 a la d’Ullastret.

Les bases de dades digitals són avui en dia eines imprescindibles per avançar en la gestió del coneixement. En aquest cas, la Base Documental del CIG és un instrument que permet aprofundir en el coneixement científic de la història de l’antiga Iberia a través de la presència de la cultura material grega a la Península. Facilita els treballs de recerca dels investigadors i obre noves perspectives i escenaris en disposar d’una documentació homogènia i accessible des de qualsevol dispositiu informàtic. L’estudi de la distribució de les ceràmiques àtiques de figures roges del taller del Pintor de Meleagre (400-375 aC), per exemple, se simplifica en poder accedir, només amb un clic, al cercador del camp “Autor/Taller” de la Base Documental, i en qüestió de segons, a tots els exemplars localitzats a la península Ibèrica.

Però aquesta base de dades no només és un instrument per als investigadors. Té un important potencial per apropar el coneixement de la cultura dels antics grecs a altres col·lectius de la nostra societat. La riquesa iconogràfica de les ceràmiques àtiques, gràcies al realisme (gairebé fotogràfic) de les representacions assolit pels seus pintors, permet conèixer mols aspectes de la vida quotidiana, de la ideologia, de la religió i de les activitats del grecs en l’antiguitat. Els tesaurus dels cercadors de la Base Documental permeten oferir a professors d’educació secundària i de batxillerat materials per a l’ensenyament de la cultura clàssica grega. Així, gràcies al camp “Elements secundaris” es pot fer una selecció de totes les representacions d’instruments musicals (aulos, lira, timbala…), que pot permetre que els alumnes facin una classe sobre la música en època grega. En el camp “Escena”, a l’apartat “Infantil de joc”, apareixen exemplars amb representacions de nens jugant, que faciliten el coneixement de les activitats dels infants de l’època. Són únicament dos exemples de les moltes possibilitats de formació que pot oferir la Base Documental.

La socialització del coneixement és un dels reptes que han d’afrontar les institucions culturals actuals. Sense la documentació no hi ha coneixement. Els museus han de garantir la gestió correcta de la documentació dels béns culturals que custodien i facilitar-ne l’accés universal a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. La implicació total del Museu d’Arqueologia de Catalunya en el Centre Iberia Graeca i en el desenvolupament de la seva Base Documental va en aquesta direcció.

Bibliografia de referència

X. Aquilué, P. Cabrera (coords.), Iberia Graeca. El llegat arqueològic grec a la península Ibèrica, Centre Iberia Graeca, Girona, 2012. Edició digital: https://web.iberiagraeca.net/publicaciones/iberia-graeca-el-legado-arqueologico-griego-en-la-peninsula-iberica/?lang=ca

X. Aquilué, P. Cabrera (coords.), Iberia Graeca. Art grec als museus i col·leccions de la península Ibèrica, Centre Iberia Graeca, Barcelona, 2019. Edició digital: https://web.iberiagraeca.net/publicaciones/iberia-graeca-art-grec-als-museus-i-colleccions-de-la-peninsula-iberica/?lang=ca

X. Aquilué, P. Cabrera, P. Carreras, “The Database of the Iberia Graeca Centre”, a: R. Morais, D. Leão, D. Rodríguez, D. Ferreira (eds.), Greek Art in Motion. Studies in honour of Sir John Boardman on the occasion of his 90th Birthday, Archaeopress Archaeology, Oxford, 2019, 325-334.

X. Aquilué, P. Cabrera, La Base Documental del Centro Iberia Graeca, un instrumento para la documentación e investigación sobre la imagen femenina griega en la península Ibérica”, a: T. Tortosa, P. Cabrera (eds.), Encuentros con las imágenes femeninas en Iberia, Mytra, 3, Instituto de Arqueología de Mérida, Mérida, 2019, 173-187.