Girona, ciutat de trobadors

El projecte «Girona, ciutat de trobadors», pretén donar a conèixer la cultura trobadoresca i la importància que en els segles XII i XIII va tenir a Girona.

Ramon Buxó
Carme Baqué
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona


El projecte «Girona, ciutat de trobadors» és el resultat d’un estudi del Grup de Recerca en Literatura Medieval de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, amb la Catedral de Girona, el monestir de Sant Daniel i el monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.

«Girona, ciutat de trobadors» ens situa al període medieval, entre els segles XII i XIII, un moment en què, com s’ha descobert recentment, la ciutat es convertí en un important centre de la cultura trobadoresca a Catalunya.

Durant aquest període, va ser escenari d’activitat literària i musical, amb la presència de trobadors que componien i interpretaven poesia lírica en llengua occitana, alguns nascuts en les nostres terres i d’altres provinents de punts més llunyans del mapa trobadoresc. En les corts nobiliàries de la contrada, els trobadors van compondre poemes que havien de servir com a entreteniment, però també com a ensenyament i com a propaganda política; però veurem com la catedral i els monestirs varen jugar un paper important com a centres trobadorescos. Situem, doncs, Girona com a node del mapa cultural i polític de l’Europa medieval, amb relació a un fenomen que va ser fonamental en el desenvolupament d’una cultura comuna, i que va deixar un llegat poètic que encara ressona avui en dia.

El projecte «Girona, ciutat de trobadors» s’inicia a través d’un estudi del Grup de Recerca en Literatura Medieval de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona. El grup s’ha unit amb la Catedral de Girona, el monestir de Sant Daniel i el monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona, per fer progressar aquesta iniciativa que pretén donar a conèixer la cultura trobadoresca i la importància que al seu moment va tenir a Girona.

La col·laboració entre les quatre institucions vol ser, i ho ha estat, una experiència enriquidora que combina recerca acadèmica amb divulgació de la cultura medieval. A la vegada, ofereix l’oportunitat d’explorar la fascinant història trobadoresca de Girona en el context del seu ric patrimoni cultural.

Al seu torn, l’objectiu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona és consolidar aquestes col·laboracions i, alhora, establir-ne de noves amb altres agents patrimonials de l’entorn.

Una de les primeres iniciatives de «Girona, ciutat de trobadors» per descobrir la cultura trobadoresca a la ciutat ha estat l’organització d’un cicle de conferències combinades amb interpretacions musicals.

El cicle es va fer al mes d’abril de 2024, amb tres sessions úniques en què es revelaren els noms dels trobadors protagonistes i la seva relació amb aquests monuments històrics de la ciutat, de les quals pogueren gaudir 144 persones.

En la primera sessió, al claustre de la Catedral, Míriam Cabré va parlar dels clergues trobadors i la seu de Girona, i es va comptar amb la interpretació musical d’Antoni Madueño. La segona, al claustre del monestir de Sant Daniel, versà sobre Guillem Ramon de Gironella, seguida d’una visita al sepulcre del trobador i la lectura d’obres amb acompanyament musical. Finalment, a Sant Pere de Galligants es va presentar la ruta literària «Els trobadors al bisbat de Girona», presentació que es va acompanyar d’un concert dedicat a Bernart de Ventadorn a càrrec del grup Mos Azimans.