Andreu Bosch i Rodoreda
(Universitat de Barcelona), exbatlle de Teià (2003-2009 i 2015-2023)
Poques vegades, crec, un jaciment té un relat amb noms i cognoms, amb llinatges, si se’m permet l’expressió. I és que el celler romà de Vallmora, a Teià, té relat i té personatge adscrit amb tots els ets i uts i circumstàncies, com diria Jacint Verdaguer rondallista.
Tot comença a gestar-se el 2004 amb la troballa d’un signaculum de plom a les excavacions arqueològiques al jaciment del Veral de Vallmora (Teià). Aquell dia ens va tocar la loteria arqueològica. Gràcies al segell descobert, posàvem noms i cognoms a la producció de vi laietà al segle II dC.
Es tracta d’una peça de 3,5 x 6,6 x 1,2 cm, amb camp epigràfic de 2,4 x 6,2 cm, de 170 g de pes, que duu, en llatí: “EPICTETI L(uci) P(edani) CLEMENTIS”. És a dir: “D’Epictet (esclau) de Luci Pedani Clement”.
Com us deia, amb noms i cognoms! I a partir d’aquí, interpretacions de la importància de la troballa:
«El més important d’aquesta estructura és, sens dubte, el fet que dins del rebliment de terres del seu interior és on es va trobar el segell de plom o signaculum de Vallmora […]. Aquesta és la peça més important trobada al jaciment fins a dia d’avui, car ens permet posar nom propi a un dels propietaris de la factoria vitivinícola, LUCIUS PEDANIUS CLEMENS, i a l’aleshores esclau de confiança d’aquest i responsable de la producció de la cella vinaria de Vallmora, EPICTETUS. Aquests són els dos personatges que es citen a la inscripció del segell. El tipus de suport exacte que marcava aquest segell ens és desconegut, encara que atenent-nos al material amb que està fet (plom) és de suposar que la seva superfície també era tova. Hom pensa que es podria tractar d’etiquetes (pittacii) fetes amb un material que es pogués marcar per pressió (guix o cera) i posteriorment enganxar o penjar als envasos d’emmagatzematge o expedició.» (Martín 2009: 209)
«I per si no fos poc, en cas de dubte quant a la datació del personatge, cal destacar que molt a prop del signaculum de plom de Vallmora es va trobar un sesterci emès en temps de l’emperador Trajà (98-117 dC) que ens permet de situar cronològicament aquests personatges en el temps, a l’inici del segle II dC.» (Martín 2009: 209)
«La peculiaritat del celler romà de Vallmora és que, gràcies a la troballa durant les excavacions d’un segell de plom (signaculum), molt probablement utilitzat per marcar les etiquetes dels envasos (pitacium), coneixem el nom d’un dels seus propietaris: Lucius Pedanius Clemens, i de l’aleshores esclau d’aquest, Epictetus, home de confiança i responsable de la producció de la cella vinaria de Vallmora.» (Martín 2009: 196)
«La importància de la troballa del signaculum de plom al jaciment arqueològic de Veral de Vallmora de Teià rau, precisament, en la possibilitat de situar l’origen d’una d’aquestes fortunes en relació amb una activitat econòmica molt concreta, vinculada, sobretot pel que fa a la branca dels Pedanii Clementes, a la producció i, tal vegada, a la comercialització intensiva del vi laietà. El centre de producció vitivinícola romà documentat al jaciment de Veral de Vallmora de Teià es constitueix, doncs, com un exemple únic, fins avui, en aquest camp, que ens permet constatar històricament aquesta relació.» (Rodà i Martín 2005: 48)
Tanmateix, per si no fos poca la fortuna que ha envoltat el celler romà de Teià, resulta que podem relacionar el «nostre» Epictet, esclau a Teià, amb «un altre» Epictet, home lliure a la Barcino romana de l’època! De fet, el mateix Epictet:
«Epictet el trobem alguns anys més tard havent aconseguit la seva llibertat i desenvolupant un càrrec públic municipal (sevir augustal) a Barcino (Barcelona), segons es reflecteix en una inscripció esculpida en un pedestal trobat a prop del forum o plaça pública de la ciutat romana i que li és dedicada per la seva dona, Acilia Arethusa. Pel que sembla, aquesta branca dels Pedanius Clemens produïa vi laietà a dojo al celler de Vallmora.» (Martín 2009: 196)
«Com hem pogut comprovar, la presència dels Pedanii en l’epigrafia de Barcino és ben palesa entre mitjan segle I dC i durant tot el segle II dC. Una de les característiques comunes d’aquests personatges és la seva notòria presència en la vida pública de Barcino desenvolupant diversos càrrecs, majoritàriament com a sevirs augustals, com correspon, en molts casos, a la seva condició de lliberts i al seu origen esclau, com el cas que ens ocupa.» (Rodà i Martín 2005: 47)
I també, com hem vist, hem pogut saber el nom de la seva dona, Acilia Aretusa:
«El document epigràfic barceloní d’Epictet, l’únic que teníem fins ara, era un pedestal trobat el 1888 […], al carrer de la Llibreteria de Barcelona i que actualment es conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya (Barcelona) […], el qual, molt probablement erigit en un lloc públic de Barcino, li havia dedicat la seva dona, Acilia Arethusa.» (Rodà i Martín 2005: 55)
«Malgrat les llacunes, el text es pot traduir així: “Per a Luci Pedani Epictet, llibert de Luci (?), sevir augustal. Acília Aretusa, al seu òptim marit. En el lloc concedit per decret dels decurions”.» (Rodà i Martín 2005: 55)
«Tal com ja s’ha assenyalat, la gens Pedania és ben característica de Barcino […]. Marit i muller pertanyien a l’ambient dels lliberts, amb cognomina de tipus grec com en molts casos, si bé tant Epictetus com Arethusa són excepcionals a la península ibèrica.» (Rodà i Martín 2005: 55)
Doncs bé, no cal que us digui l’alegria que vaig tenir fa setmanes de poder palpar amb les meves mans, al magatzem del Museu d’Arqueologia de Catalunya, el referit pedestal dedicat a Epictet, acompanyat del seu director, Jusèp Boya. Vegeu-ne la foto que il·lustra el moment!
I gràcies al conveni de col·laboració entre el MAC i l’Ajuntament de Teià, esperem que a cavall del 2024 i el 2025 puguem lluir, temporalment, el pedestal d’Epictet al Centre Enoturístic i Arqueològic de Vallomora (Teià), el centre d’interpretació del comerç del vi a la Laietània romana, al costat del signaculum original homònim –que, en breu, s’exposarà, també temporalment, al VINSEUM de Vilafranca del Penedès, el nou Museu de les Cultures del Vi de Catalunya, gràcies a un altre conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Teià.
I tota història, tot jaciment, amb relat, hauria d’acabar tan bé com aquest final de pel·lícula de «romans». De fet, al llibre Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i del celler romà de Teià (2010), Isabel Rodà de Llanza i un servidor acabem la història d’aquesta manera, una mica ensucrada, però ben documentada (com s’ha pogut veure!):
«Amb la llibertat concedida pel seu patró, Clement Luci Pedani, aquell dia Epictet fa un gest que el faria passar a la posteritat: llença el segell de plom a la bassa que hi havia al centre del pati de dòlia del celler. I també hi va llençar una llàntia d’oli amb la representació del déu Hèlios, que feia servir als vespres abans d’allitar-se. I també la jove Aretusa, esclava com ell i amb nom grec de nimfa (com la que apareix representada a les monedes de Siracusa i d’Empúries), que feia temps que festejava, s’afegí a aquesta cerimònia carregada d’anhels d’un futur esperançador, llançant-t’hi al seu torn un amforisc de perfum i unes agulles i espàtules d’os de cosmètica femenina. I, finalment, hi llençaren un sesterci amb el bust de Trajà, auguri de bona fortuna. Aquest gest tal vegada simbolitzava una nova etapa de llurs vides. Aquell mateix dia, Epictet havia guanyat dos sestercis al seu amo en una partida de latrúnculi, un joc d’estratègia, o potser de càlcul, una mena de tres en ratlla, en un tauler dibuixat a terra, com era costum a l’època.» (Bosch i Rodà 2010: [21]).
Compte, que totes aquestes peces citades no són pas una invenció ni una fabulació dels autors: són troballes del jaciment romà de Vallmora, avui conservades al Museu de Nàutica del Masnou.
Així doncs, «l’amor a la terra i la dedicació a les vinyes i al celler romà de Vallmora els havia donat la llibertat i els havia ofert una vida pròspera, com la que anhelaven molts altres esclaus. I encara avui aquell vi laietà de Vallmora continua aferrant-se a la mateixa terra de sauló del Maresme i continua oferint vinyes, sobretot de pansa blanca, i també de garnatxa negra, una varietat de raïm amb la qual s’elaboren diversos vins de la DO Alella gairebé 2000 anys després» (Bosch i Rodà, 2010: [21]). De fet, el vi Vallmora és un criança monovarietal de garnatxa negra elaborat per Alella Vinícola, de vinyes velles de la vall de Rials i de la Molassa, a Teià.
Com expressava Isabel Rodà, «i tot al servei d’una instal·lació mil·lenària que, amb orgull, sentim antecessora de les nostres: la cella vinaria de Vallmora, gestionada a principi del segle II dC amb bon rendiment i eficàcia per un home que era només un esclau, Epictet, que va veure premiats els seus esforços quan va aconseguir la seva llibertat i es va promocionar amb el càrrec de sevir augustal a la Barcelona romana com a membre de la prestigiosa família dels Pedanii Clementes. A ell, a Epictet, siguin-li dedicades aquestes planes» (Rodà 2009: 8).
Referències bibliogràfiques
Bosch i Rodoreda, Andreu i Rodà de Llanza, Isabel (2010): Epictet, esclau de Luci Pedani Clement. Història del vi laietà i del celler romà de Teià. Cabrera de Mar: Galerada.
Martín i Oliveras, Antoni (2009): «Parc arqueològic Cella Vinaria (Teià, Maresme, Barcelona). Descobrint el celler romà de Vallmora», dins Marta Prevosti i Antoni Martín i Oliveras (ed.), El vi tarraconense i laietà: ahir i avui. Actes del simpòsium. Tarragona: Institut Català d’Arqueologia Clàssica, p. 215-259.
Rodà de Llanza, Isabel; Martín i Oliveras, Antoni; Velasco i Felipe, Carlos; Arcos López, Roser (2005): «Personatges de Barcino i el vi laietà. Localització d’un fundus dels Pedanii Clementes a Teià (el Maresme) a partir de la troballa d’un signaculum de plom amb inscripció (s. II d. C.)». Quaderns d’Arqueologia i Història de la Ciutat de Barcelona (QUARHIS), 1, p. 46-57.
