El Magazín 03. L’enigma Iber. Arqueologia d’una civilització

La publicació mostra en set capítols i sis enigmes els trets essencials de l'exposició.
Portada del Magazine número 3

Joan Muñoz
Responsable de Públics, Comunicació i Acció Educativa


És una publicació amb un gran esforç de síntesi, mostra en set capítols i sis enigmes els trets essencials dels continguts de més de mil metres quadrats i dels més de cinc-cents objectes de l’exposició innovadora i evocadora: “L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització”.

Sovint, escriure la ressenya d’una publicació com la d’aquest volum del Magazín del Museu d’Arqueologia de Catalunya, que ara tinc a les mans, permet fer una feina diferent i més creativa de les que fem en el dia a dia. Una redacció il·lusionada, amb el temor que la urgència no provoqui que el coordinador de l’Arqueoblog insinuï, primer, i insisteixi, després, que anem tard en la planificació. La seva comprensió, però, fa que qui escriu publiqui aquesta ressenya un mesos més tard que el Magazín hagi arribat al públic.

Ara bé, ja he publicat la ressenya del Magazín 02. Art Primer. Artistes de la prehistòria i és la segona ocasió en què tinc l’oportunitat d’escriure un nou text, aquesta vegada per al Magazín 03. Confesso, també, que una vegada vaig fer la ressenya d’un llibre erudit amb la intenció de transmetre al lector l’interès per aconseguir la preuada publicació. Una breu essència dels continguts principals del llibre, sense cap mena d’esperit creatiu. El cas que ens ocupa, el número 3 de la sèrie de Magazines del MAC, se centra en l’exposició temporal “L’Enigma Iber. Arqueologia d’una civilització”. Una mostra, inaugurada el 30 d’abril de 2021 que finalitzarà el 16 de gener de 2022.

… Kara porta a les mans una petita imatge de bronze, hi destaca una cara gran, uns grans ulls afables i uns llargs braços ben estirats cap a terra amb les mans obertes cap al cel, tal vegada demanant qui sap què.  Feia alguns dies que Bartar i ella preparaven les ofrenes que ara ja descansen al santuari .. 

Una fotografia encapçala el Magazín, un exvot femení procedent del Santuari de la Cueva de la Llobera, a Jaén. Entre 400 i 300 anys aC alguna la va deixar allà i ara, una vegada restaurada és la imatge de l’exposició que el Museu d’Arqueologia de Catalunya.  

El nou Magazín ens parla de la descoberta de les primeres troballes iberes i les seves vicissituds, com la Dama d’Elx. També ens convida des del títol mateix a desvetllar alguns enigmes, com el dels exvots, i a ajudar-nos a comprendre la història passada dels pobles ibers. Un treball esforçat, el repte de “posar llum a la foscor” per part de tants i tants investigadors que han contribuït a descobrir aquesta cultura. Recordem, homes i dones que visqueren entre els segles VI-I aC. a la façana mediterrània de la península Ibèrica i, fins i tot, més enllà.

Portada del Magazine 03: l’enigma iber. Arqueologia d’una civilitzada davant la rèplica d’Ignasi Pinazo, 1908, de la Dama d’Elx.
Portada del Magazine 03: l’enigma iber. Arqueologia d’una civilitzada davant la rèplica d’Ignasi Pinazo, 1908, de la Dama d’Elx.

El Magazín 03, homenatge a la civilització ibèrica

El protagonista de la publicació no és Kara, sinó la civilització ibèrica, una de les més importants de la Mediterrània durant bona part del primer mil·lenni abans de Crist.

El Magazín 03. “L’Enigma iber. Arqueologia d’una civilització” recull els grans temes de què tracta l’exposició temporal: a la recerca dels ibers, el mosaic iber, els primer ibers, el temps dels prínceps, Ibèria endins, entre Roma i Cartago i la fi d’un món. S’hi recullen també els continguts dels sis enigmes s’hi plantegen: d’on venen els ibers?, quina llengua parlaven?, en què creien els ibers? tots iguals davant la mort?, hi va haver una ciutat ibèrica a Barcelona? i per on va creuar Anníbal els Pirineus?.  Els texts -per gaudir d’una bona estona de lectura- són de l’equip de comissaris de l’exposició, David Asensio, Núria Molist, Gabriel de Prado i M. Carme Rovira; les esplèndides il·lustracions de Marta Carreter, el disseny i maquetació d’Iglésies Associats i les fotografies de l’arxiu del MAC i de molts dels més de trenta-vuit museus i institucions catalanes, espanyoles i franceses que han cedit les seves peces. L’edició ha estat coordinada pel Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Gabinet Tècnic del Departament de Cultura.

El món iber també té les seves troballes fonamentals, que el MAC presenta amb una rèplica de la Dama d’Elx que Ignasi Pinazo va fer el 1908. Al Magazín s’hi recullen breus descripcions de diversos autors llatins, com Tito Livi o Plini el Vell, que ens mostren els ibers com un conjunt heterogeni de pobles. La formació de la cultura ibèrica -ens diuen els investigadors- no arrenca de cap poble arribat de l’exterior sinó de l’evolució de la població local.

… I tal vegada va ser Bodilkas el que va travessar l’enemic amb una llança …

La portada d’“El temps dels prínceps” ens sorprèn amb una imatge del grup escultòric de Porcuna (500-415 aC), procedent del Museo Provincial de Jaén, i ens evoca una època pròspera, especialment entre els segles IV i I aC, amb elits aristocràtiques i una societat desigual i jerarquitzada.

Hi segueix la descripció dels paisatges, les economies i els assentaments dels pobles ibèrics, amb especial esment a l’arquitectura i l’urbanisme.

El Magazín clou el viatge amb un mapa dels moviments dels exèrcits púnic i romà en la Segona Guerra Púnica, el conflicte global entre Roma i Cartago que va implicar molts pobles, entre ells els ibers. “La fi d’un món” esbossa aquesta confrontació i com va trasbalsar la península Ibèrica fins a donar lloc a la dissolució de la cultura ibèrica.

La mirada dels sis enigmes inclou un contingut especial, amb una maquetació i recursos diferents per situar una hipòtesi de resposta.

Doble pàgina d’entrada al capítol 4. El temps dels prínceps, amb una imatge del conjunt d’escultures de Porcuna, Jaen. Museo Provincial de Jaen.
Doble pàgina d’entrada al capítol 4. El temps dels prínceps, amb una imatge del conjunt d’escultures de Porcuna, Jaen. Museo Provincial de Jaen.

En síntesi

El tercer número del Magazín del MAC consolida l’oferta editorial en format de revista orientada al gran públic i manté la versió trilingüe, el format de grans imatges i l’esforç de síntesi dels continguts més rellevants de l’exposició, sempre amb la voluntat de generar una revista de lectura autònoma.

El volum 03 ha incrementat substancialment el nombre de pàgines, fins a cinquanta-cinc i inclou les imatges a doble pàgina a què ja ens tenien acostumats els volums precedents, mapes i il·lustracions de grans dimensions.

És amb l’acció combinada dels recursos expositius, els continguts especialitzats del catàleg, els cicles de conferències i les activitats familiars creades per transmetre des de diverses perspectives el coneixement actual dels pobles ibers que s’elabora el Magazín 03, que esdevé una nova mirada a un conjunt de recursos per posar a l’abast de tothom el coneixement més actualitzat de la recerca arqueològica.  

La revista només es pot adquirir en exclusiva a la botiga del Museu d’Arqueologia de Catalunya.