Rut Geli
Responsable del CASC
Aquesta participació s’emmarcava en la cooperació científica entre el MAC-CASC i el Département des Recherches Archéologiques Subaquatiques et Sous-Marines (DRASSM), institucions que comparteixen uns objectius comuns. A més, amb l’objectiu de contribuir a la projecció internacional del MAC i del patrimoni arqueològic català, el Pla Estratègic del MAC assenyala com un dels objectius estratègics del Museu la cooperació internacional, intercanviant el coneixement, l’expertesa, les tècniques i les noves tecnologies d’actuació.
El derelicte Fort Royal 1 s’ubica a la costa de Canes, pròxim a l’Illa de Sainte-Marguerite, on hi ha la fortificació que dona nom al derelicte, el Fort Royal, construït al segle XVII i famós per ser la presó on es va retenir entre els anys 1687 i 1698 al misteriós home de la màscara de ferro.
El jaciment ja era conegut d’antic per un pioner del busseig, però va ser declarat oficialment l’any 2017 per Anne Lopez i Jean-Pierre Joncheray, després d’unes prospeccions a l’entorn de les illes Lérins. L’any 2019 realitzaren un sondeig al jaciment amb autorització del DRASSM, i hi van documentar la presència d’una vintena d’àmfores grecoitàliques a una fondària entorn dels 20 metres. La pandèmia de la covid-19 no va permetre al DRASSM realitzar-hi una actuació de valoració fins a l’any 2021. Aquesta actuació va evidenciar que també es conservava l’arquitectura naval, a més del carregament, la qual cosa certificava que es tractava d’un derelicte amb cronologia del segle II aC. Amb aquesta intervenció, però, també es va detectar que el jaciment estava sent espoliat, fet que va ser denunciat a la fiscalia de Marsella. Paral·lelament es va desenvolupar un projecte científic per a l’estudi del derelicte, un dels pocs vaixells d’època hel·lenística conservats en bon estat a una fondària assequible al Mediterrani.
L’abril del 2022 el DRASSM va fer la primera campanya d’excavació arqueològica, dirigida per Franca Cibecchini i Pierre Poveda. En les primeres immersions l’equip científic va poder detectar un seguit d’accions realitzades pels espoliadors que l’havien afectat greument: havien retallat l’arrel de posidònia del fons que segellava el jaciment, hi havia fet rases, forats i túnels per aconseguir extreure les àmfores del vaixell, les havien deixat en un túmul al fons i una bona part van quedar fracturades pel coll. El que més cridava l’atenció era que les eines emprades pels espoliadors encara eren al fons, en el jaciment (pics, serres, pales i fins i tot un globus per reflotar les àmfores), fet que indicava que els espoliadors encara hi estaven actuant.
El descobriment d’aquest accentuat espoli en el derelicte va donar lloc a una ràpida resposta per part de diferents departaments governamentals, en consonància amb els danys causats al jaciment arqueològic. Així, el Ministeri de Cultura, mitjançant el DRASSM, va efectuar la denúncia, cosa que va portar a posar en marxa una ràpida investigació dirigida per la Brigade de Recherches de la Gendarmerie Maritime de Marseille (BRGMAR) en col·laboració amb la Brigade de la Gendarmerie Maritime de Nice (BGMAR). A més, es va prohibir fondejar i fer immersió en el jaciment mentre aquest era vetllat per la gendarmeria, duanes i afers marítims, que feien torns per vigilar les activitats a la zona.
Paral·lelament, els arqueòlegs van centrar els treballs en la documentació i retirada de les àmfores més vulnerables i s’hi va fer una excavació amb metodologia científica per poder avaluar el potencial del derelicte. Un cop finalitzats els treballs del 2022, es va cobrir i protegir el jaciment amb 30 tones de sorra abocades a sobre per evitar-ne l’espoli.
Tot just un mes després de detectar l’espoli en el jaciment, els BRGMAR de Marsella i la BGMAR de Niça, en el decurs de les seves investigacions, van efectuar un registre en el garatge d’un particular d’Antibes, en el qual van localitzar noranta àmfores, la majoria senceres, així com nombrosos materials arqueològics de diversa naturalesa i cronologia. La majoria de les àmfores recuperades en aquesta intervenció policial procedien del derelicte Fort Royal 1.
Cal remarcar que tot i recuperar els materials espoliats, l’extracció efectuada pels furtius i, per tant, sense aplicar una metodologia científica, havia produït una pèrdua irreparable d’informació. A més, cap dels materials arqueològics extrets del medi aquàtic no s’havia sotmès al procés de conservació adient a la seva naturalesa, fet que moltes vegades en provoca la degradació i, fins i tot, la destrucció.
La intervenció del 2023 s’ha dut a terme al llarg de tres setmanes, utilitzant com a plataforma de treball el vaixell de recerca arqueològica Alfred Merlin, amb un equip científic de setze persones i sis tripulants. Ha estat codirigida i cofinançada pel DRASSM i el Centre Camille Julian CNRS, i l’Institut Arkaia AMU (Université d’Aix Marseille). Ha comptat amb la participació del Musée Départamental d’Arles Antique, de l’International Centre for Underwater Archaeology in Zadar (ICUA Zadar), el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i la cooperativa científica Ipso Facto de Marsella.
En la intervenció d’enguany, tot i l’espoli que ha patit el jaciment, s’han documentat les àmfores del carregament estibades en la bodega del vaixell i l’arquitectura naval, conservada sota seu. Es tracta d’àmfores de transport de vi itàlic, amb una cronologia del segle II aC. També s’han excavat, documentat i extret un seguit de tapaments conservats d’aquests envasos, consistents en un disc de suro cobert per putzolana, una mena de morter que crea un tapament hermètic. Impresos en aquest morter s’han conservat alguns segells o marques que fan referència als comerciants d’aquest vi.
A més del carregament i la mateixa fusta del vaixell, s’ha excavat una zona on apareixia molta ceràmica de taula, que formaria part de la vaixella de la tripulació. Es tracta de ceràmica de vernís negre o campaniana A, que a més permetrà datar amb més precisió l’enfonsament del vaixell, parlar del nombre de tripulants, situar la possible zona de la cuina i apropar-nos a la vida a bord d’un vaixell d’època hel·lenística.
L’Alfred Merlin, en servei des del juliol del 2021, és el segon vaixell del DRASSM, que també compta amb l’André Malraux. Les seves funcions són ampliar el radi d’acció i donar suport a les activitats científiques marítimes del DRASSM. Va ser construït a La Ciotat per les drassanes iXblue i és el vaixell més gran de la seva categoria, amb 498 tones UMS. Disposa de tots els equipaments tecnològics per fer intervencions arqueològiques, també en fondària, a més de ser un buc de nova generació, més ecològic i eficient. Amb una eslora de 46 metres, una mànega màxima de 10,80 metres i un calat de 3,20 metres, arriba a una velocitat màxima de 15 nusos.
Imatges: Philippe Soubias (CCJ-CNRS/Aix Marseille Université), Franca Cibecchini (DRASSM)
