Núria Armentano
Investigadora del MAC i responsable de l’organització de la Jornada
Coincidint amb l’inici de la Setmana de la Ciència, el passat 8 de novembre el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) va celebrar la primera edició de la jornada dedicada a l’ètica al voltant de les restes osteoarqueològiques, una trobada pionera a Catalunya centrada en el tractament d’aquest material sensible. L’esdeveniment, impulsat pel MAC, pretenia reflexionar sobre els reptes ètics que plantegen les restes antropològiques de context arqueològic des de l’excavació, la reconstrucció i la restauració que se’n fa al laboratori, fins als estudis, les analítiques i les mostres… però també la seva exposició i ús museogràfic als museus, així com el magatzem i custòdia en dipòsits i reserves.
La Jornada, que va ser tot un èxit d’assistència i participació, va posar en valor la importància d’establir un diàleg amb la societat, i de prendre més consciència sobre les implicacions que té treballar amb restes osteoarqueològiques no només per al coneixement científic, arqueològic i històric, sinó també per a la societat que les acull.
Descripció de la Jornada
Després de l’obertura de la Jornada per part del Sr. Jusèp Boya, director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i de la Dra. Maite Miró, cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i de la presentació del plantejament de la Jornada, el dia es va estructurar en dues parts. Al llarg del matí hi va haver ponències amb convidats internacionals, i a la tarda es van enfocar diverses qüestions de la realitat catalana, presentades a través d’una conferència i una taula rodona amb convidats procedents de Catalunya.
La primera ponència la va impartir el Dr. Nicholas Márquez-Grant, reconegutarqueòleg i antropòleg de la Universitat de Cranfield, que va oferir una visió general sobre les consideracions ètiques en la bioarqueologia humana, basant-se en experiències desenvolupades a Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Márquez-Grant és coeditor del llibre de referència Ethical Approaches to Human Remains: A Global Challenge in Bioarchaeology and Forensic Anthropology (2020), en què s’aborden qüestions ètiques relacionades amb l’estudi, la conservació i l’exhibició de restes humanes en contextos bioarqueològics i forenses. En la seva ponència va destacar la importància de treballar case by case, per tal de considerar les particularitats o circumstàncies específiques de cada situació, en lloc d’aplicar una regla general o solució única.
La Dra. Valeria Amoretti, delParco Archeologico di Pompei, va compartir l’experiència del tractament de restes humanes al complex arqueològic de Pompeia (Nàpols). Arqueòloga i antropòloga, és la responsable del Laboratori de Recerca Aplicada de Pompeia i és experta en conservació arqueològica. En la seva intervenció va explicar la complexitat de gestionar i exhibir restes humanes en contextos patrimonials com Pompeia, on les restes humanes expressen una tragèdia i mostren el moment de la seva mort. Així mateix, va compartir experiències del congrés “Restes Humanes: Ètica, Conservació i Exhibició”, que va comissariar a Nàpols el 2019.
La Dra. Trish Biers, de laUniversitat de Cambridge,és antropòloga,especialista en osteoarqueologia i ètica, i comissària del laboratori Duckworth. En la ponència que va presentar va reflexionar sobre la gestió de col·leccions i el patrimoni de la mort al Regne Unit. Com a membre actiu de la BABAO (British Association for Biological Anthropology and Osteoarchaeology), ha contribuït al desenvolupament de protocols i guies ètiques per al tractament de restes humanes en entorns museístics, i actualment la seva tasca se centra en casos de repatriació de restes. És coeditora del llibre The Routledge Handbook of Museums, Heritage, and Death (2023).
La Dra. Pauline Asingh és arqueòloga i promotora d’exposicions, i cap de Desenvolupament d’Exposicions al Museu Moesgaard de Dinamarca. La seva ponència va explicar els esforços de conservació i comunicació al voltant del Grauballe Man, un cos de pantà de l’edat del ferro excavat als anys cinquanta. Asingh va compartir com el Museu de Moesgaard ha anat adaptant i canviant les formes d’exhibir aquestes restes, així com els dilemes ètics que s’ha plantejat amb la seva exposició.
Després de dinar, la Jornada es va centrar i concretar en la realitat de Catalunya. La tarda va començar amb una conferència sobre la necròpolis medieval jueva de les Roquetes (Tàrrega), impartida pel Sr. Oriol Saula,director tècnic de Museu Comarcal de l’Urgell – Tàrrega, que va coordinar l’excavació de la necròpolis i que forma part de l’equip d’investigació d’aquest jaciment, i el Sr. Joquim Folch,cap de la Secció d’Actuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que va compartir les actuacions que es van plantejar i desenvolupar des del Departament.
Cada un dels ponents va explicar el desenvolupament dels fets, que es remunten quan l’any 2007 es va realitzar l’excavació de la necròpolis, on es van localitzar les restes esquelètiques de la població assassinada durant l’assalt al Call Jueu del segle XIV, i que va implicar la mort de desenes de persones, entre adults i infants. Les restes recuperades de la necròpolis són un clar testimoni dels tràgics fets de 1348, i tenen un gran valor científic i patrimonial. L’any passat, però, les restes van ser entregades a la comunitat jueva, que les havia reclamat, per reinhumar-les al recinte jueu del cementiri de Collserola. La situació de lliurament de restes va generar una certa polèmica, en què s’imbriquen qüestions de valor científic amb valors humans i consideracions ètiques… que també van ser discutides al MAC amb un intercanvi viu d’opinions entre el públic.
Si bé l’objectiu de la Jornada no pretenia arribar a cap acord ni resolució respecte d’aquesta qüestió, les intervencions, tant dels ponents al llarg del dia, com de les aportacions del públic que va compartir el que pensava en el debat, van interpel·lar-nos en molts sentits, i subratllen la necessitat de tenir protocols o guies que puguin ajudar-nos a aplicar criteris ètics i professionals per prendre decisions amb responsabilitat científica, social i cultural.
La taula rodona de l’última part de la tarda va reunir sis professionals de diversos àmbits que van debatre criteris i processos relacionats amb el maneig de restes humanes. Ens van acompanyar les osteoarqueòlogues Laura Canales i Júlia Benet, que van enfocar el debat en els problemes que plantegen les restes de context arqueològic durant les tasques de camp i d’estudi al laboratori. La Dra. Antònia Díaz-Carvajal i la biòloga Marta Riba, d’Iltirta Arqueologia, van compartir la realitat de les restes en fosses de context de la guerra civil i la dictadura franquista i les problemàtiques que tenen associades. El Sr. Emili Revilla, responsable de l’arxiu arqueològic del MUHBA,va parlar del dipòsit de restes, de les reserves, així com de la documentació, i les mostres i analítiques complementàries que es realitzen amb les restes osteoarqueològiques. La Dra. Maite Miró, cap del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va apuntar la necessitat de disposar dels protocols que calgui per garantir el tractament ètic de les restes humanes de context arqueològic.
La cloenda de la Jornada va anar a càrrec del Sr. Jusèp Boya i de la Sra. Marina Miquel, subdirectora general de Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Paleontològic, que van destacar l’èxit tant en termes d’assistència com de participació, que va comportar poder oferir sessions molt interessants i de qualitat que van fomentat un debat enriquidor entre els assistents i van posar en valor la necessària mirada ètica entorn de les restes osteoarqueològiques per tal de garantir investigacions i exposicions rigoroses i que tinguin un impacte positiu i sobretot respectuós amb els valors humans, socials i culturals.
En aquest sentit, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya continuaran treballant conjuntament amb l’objectiu de disposar d’una proposta de protocol per debatre i acordar amb la comunitat d’arqueòlegs i antropòlegs per al tractament de restes en el treball de camp, l’estudi i el dipòsit. En paral·lel, el MAC també treballa en un protocol de tractament museístic de les restes osteoarqueològiques en relació amb l’exposició i resguard-emmagatzematge digne d’aquest tipus de restes.
