L’ús de les fibres vegetals a la prehistòria i a la protohistòria

Anna Maria Garrido
Servei de Museus i Protecció de Béns Mobles
Antoni Palomo
Universitat Autònoma de Barcelona

---

El Seminari d’Arqueologia Experimental celebrat l’any 2022 consolida la línia estratègica del MAC dirigida a fomentar les accions amb l’arqueologia experimental. La remissió de la pandèmia va permetre dirigir l’activitat a una fórmula que va combinar una jornada en línia de caràcter teòrica i dues jornades presencials de caràcter experimental.

El Tercer Seminari d’Arqueologia Experimental és la mostra fefaent de l’aposta del Museu d’Arqueologia de Catalunya en relació amb l’arqueologia experimental. De fet, el Museu segueix enfortint l’experimentalitat en les seves propostes educatives, en les exposicions temporals i en el suport que dona a diversos projectes de recerca. En aquest sentit, les diverses seus del MAC històricament han desenvolupat una intensa activitat, fonamentalment en la difusió de continguts, amb l’aplicació dels resultats de la recerca fonamental. Per posar algun exemple, han estat de gran impacte les propostes educatives implementades per la Ruta del Ibers, amb demostracions sobre la tecnologia i acurades teatralitzacions històriques. També les activitats demostratives i els tallers experiencials tenen un pes molt important des de fa més de vint anys en totes les seus, entre les quals podem destacar les activitats educatives de la seu de Girona amb tallers de descobriment de la prehistòria i del món iber a Ullastret. Aquesta dinàmica s’ha consolidat amb propostes de tallers experimentals de coneixement dels mètodes i tècniques emprats pels arqueòlegs i duts a terme al MAC-Barcelona. Així doncs, l’experimentació i/o l’experiencialitat és un element comú a bona part de l’oferta educativa del Museu, que busca, amb la participació activa dels usuaris, generar sinergies d’aprenentatge que es fonamenten en el fer per aprendre. Una metodologia d’èxit, sens dubte, i que utilitza l’aprenentatge significatiu com a eina que cus l’experiència amb els coneixements previs.

En el marc d’aquesta aposta estratègica del MAC de donar suport a propostes d’investigació i difusió que tenen com a nexe comú l’ús de l’arqueologia experimental, el 6, 7 i 8 d’abril de 2022 es va dur a terme el III Seminari d’Arqueologia Experimental amb el títol “L’ús de les fibres vegetals a la prehistòria i a la protohistòria”.Aquesta temàtica és de gran interès, ja que l’ús de les fibres vegetals per a la confecció d’estris a la prehistòria, com ara cistells i cordes, té un recorregut desigual que està condicionat en bona part per la conservació d’aquests tipus de materials. En el cas de la península Ibèrica, en el que podem anomenar l’Europa seca, la conservació de testimonis arqueològics són escassos, fet que ha limitat tradicionalment l’avenç de l’estudi d’aquesta materialitat. Malgrat això, la millora de les tècniques d’anàlisi paleobotànica i tecnològica, juntament amb l’aproximació experimental, ha permès un avenç considerable en la caracterització de les capacitats tècniques dels grups humans de la prehistòria i de la protohistòria. El seminari va voler respondre, i sobretot va plantejar-se, preguntes sobre l’adveniment d’aquestes produccions, l’evolució i les tècniques de confecció de cordes i cistells, i les metodologies analítiques possibles.

El seminari, que va combinar el format en línia i presencial, es va adreçar a professionals de l’arqueologia i de museus, i a estudiants d’arqueologia i de gestió patrimonial. La primera jornada, realitzada mitjançant la plataforma Zoom, es va destinar a aprofundir qüestions de caràcter tècnic, teòric i històric de les produccions tècniques que empren les fibres per produir diferents tipus d’artefactes. Les dues jornades posteriors, de caràcter pràctic, van permetre aprofundir experimentalment en diversos processos relacionats amb la cistelleria i la cordilleria de mans de persones expertes artesanes.

Jornada en línia, dimecres 6 d’abril de 2022

La primera jornada, un cop donada la benvinguda per part del director del MAC, Jusèp Boya, i les explicacions d’índole organitzatiu per part de la llavors conservadora del MAC Anna Maria Garrido, es va iniciar amb la ponència La cistelleria i corderia prehistòrica, impartida per la Dra. Susagna Romero (Universitat Autònoma de Barcelona), que va permetre posar els fonaments històrics i tecnològics de les produccions de cistells i cordes a la península Ibèrica i a Europa. Van ser de gran interès les reflexions sobre les proves indirectes i també directes que ens mostren l’inici precoç d’aquestes pràctiques ja des del paleolític.

La corderia paleolítica. El Dr. J. Emili Aura Tortosa (Universitat de València) va introduir la qüestió de l’ús de les fibres vegetals al paleolític a través de les extraordinàries troballes realitzades a les Coves de Santa Maira (Alacant). En aquest jaciment es van recuperar restes de fibres vegetals trenades i també empremtes, fet que ha permès abordar el coneixement tecnològic de les poblacions paleomesolítiques de l’est de la península Ibèrica.

Fibres i activitats tèxtils durant l’edat del bronze al quadrant sud-oriental de la península Ibèrica. Impartida per Ricardo E. Basso (predoc INAPH), el Dr. Francisco Javier Jover (Universitat d’Alacant) i el Dr. Juan A. López (Museu Arqueològic d’Alacant), la comunicació va sintetitzar la informació disponible sobre la producció tèxtil de l’edat del bronze en el quadrant sud-oriental de la península Ibèrica, sovint poc valorada per la recerca arqueològica, atesa la deficient conservació de les restes d’artefactes fets amb fibres d’origen vegetal i/o animal. Aquest exercici de síntesi va conduir a fer una avaluació de la importància del treball tèxtil en el context cronocultural i geogràfic tractat.

Cistelleria a l’edat del ferro: evidències arqueològiques i proposta metodològica per a l’estudi. La Dra. María Martín Seijo (Universitat de Cantabria) exposà el fet que, d’entre les artesanies realitzades amb materials vegetals a l’edat del ferro, la cistelleria és una de les més desconegudes. Posteriorment va revisar-ne les evidències arqueològiques i va fer una proposta metodològica per al seu estudi.

Tècniques analítiques de la matèria primera. Respostes metodològiques. Maria Herrero Otal (predoc Universitat Autònoma de Barcelona) va presentar una exhaustiva revisió de les metodologies d’estudi de les matèries primeres emprades en la confecció de cistells i de cordes, i les noves línies d’anàlisi.

Tecnologies en fibres vegetals: una visió de l’Amèrica antiga.  La comunicació duta a terme pel Dr. Edward A. Jolie, de l’Arizona State Museum and School of Anthropology, University of Arizona, es va centrar en les produccions en fibres vegetals d’Amèrica. La preservació excepcional de materials orgànics recuperats d’alguns jaciments arqueològics ha facilitat, durant el darrer segle, el desenvolupament de reconstruccions cada cop més detallades de patrons cronològics i espacials en les tradicions tecnològiques peribles.

La corderia protohistòrica. Josep Pou i Georgina Castells (Ajuntament de Calafell) van presentar una extensa experimentació sobre la confecció de cordes i el seu ús en context protohistòric. El seu treball ha permès fer inferències sobre la resistència i durabilitat de les cordes fetes amb espart sotmeses a diversos tipus de treball i condicions.

En la darrera comunicació, Aproximació a la cistelleria a partir de les empremtes a la ceràmica, Raquel Piqué (Universitat Autònoma de Barcelona) i Antoni Palomo (Museu d’Arqueologia de Catalunya) van aprofundir en l’anàlisi de les empremtes d’estores i cistells en les bases de vasos ceràmics de l’edat del bronze antic/inicial del nord-est peninsular, com a via que permet fer inferències sobre les tècniques emprades.

La jornada en línia va ser enregistrada, posteriorment editada i penjada al canal YouTube del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Hi van participar un total de 145 persones, majoritàriament de l’Estat espanyol i també d’Argentina, Itàlia, França, Brasil, Portugal i Regne Unit.

Jornades experimentals

Les dues jornades experimentals van ser conduïdes per tres artesans amb una dilatada trajectòria de recerca i de docència en relació amb la producció de cordes i cistells. Els docents van ser Anna Homs, Carlos Fontales i Berta Bucam. Hi van participar un total de vint alumnes.

Dijous 7 d’abril de 2022

La jornada es va iniciar amb la intervenció d’Anna Homs, que va fer una aproximació teòrica però fonamentalment pràctica a les diferents matèries emprades en el passat per confeccionar cistells i cordes. A partir d’una extensa exposició de les fibres vegetals més freqüents en el nostre clima, l’alumnat va poder apropar-se visualment als materials i també manipular-los. Aquesta activitat tenia el propòsit d’ajudar a identificar, en el medi natural, les plantes apropiades per poder filar i teixir. Cada una d’aquestes plantes estava acompanyada d’una mostra de fil o teixit, ja fos en forma de cistell o en forma de teixit; cosa que permetia identificar el resultat del treball.

Seguidament, els professors Carlos Fontales i Anna Homs van introduir, de forma teòrica i mitjançant diverses demostracions pràctiques, diferents tipus de tècniques emprades en la cistelleria i en la cordilleria de l’espart i altres materials; tot plegat, acompanyat de nombroses peces de cistelleria, que van donar suport a les explicacions impartides. Un cop oferts els continguts generals, l’alumnat, amb el suport dels dos professors, van desenvolupar exercicis de realització de cistelleria en espiral cosida amb escorces, joncs i també espart.

Divendres 8 d’abril de 2022

La segona jornada experimental es va iniciar amb una explicació teòrica a càrrec de la professora de cistelleria Berta Bucam, i fonamentada en demostracions i una extensa col·lecció d’elements de cistelleria realitzats en palla i també en altres materials, en què es va incidir especialment en la relació del cultiu d’alguns cereals amb el seu aprofitament en l’àmbit de la cistelleria.

Posteriorment, conduït també per la professora Anna Homs, l’alumnat va poder replicar un seguit de processos tècnics, com la preparació i selecció dels materials, per reproduir diverses tècniques, com el cosit en espiral (cosint amb esbarzer o tireta de vímet), la “plaita” (d’11, 13 o 15 ramals), el cordonet (amb 4 o 5 palles) o el punt espès (o punt palla).

Bibliografia

Alfaro, C. 1984. Tejido y cestería en la península ibérica historia de su técnica e industrias desde la prehistoria hasta la romanización, CSIC, Madrid.

Piqué, R., Romero, S., Palomo, A., Tarrús, J., Terradas, X., Bogdanovic, I. 2018. The production and use of cordage at the early Neolithic site of La Draga (Banyoles, Spain),

Quaternary International, Volume 468, Part B, 25 February 2018, 262-270, https://doi.org/10.1016/j.quaint.2016.05.024

Romero-Brugués, S. 2022. Cordes i cistells elaborats amb fibres vegetals entre el 5300 – 800 cal BC al nord-est peninsular i balears: tecnologia, matèria primera i funció, tesi doctoral, UAB.

Romero-Brugués, S., Tzerpou, E., Herrero-Otal, M., Homs, A., Bultó, O., Bodganovic, I., Fanlo, J., Palomo, A., Piqué, R. 2022. Approach to plant craft techniques from the mat impressions on the bases of Early Bronze Age ceramic vessels: The case of Cova Fonda (Spain), Journal of Archaeological Science: Reports, Volume 43, June 2022, 103472, https://doi.org/10.1016/j.jasrep.2022.103472