L’enigma iber

«L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització»: una exposició singular d’art i arqueologia ibèrica al Museu d’Arqueologia de Catalunya

Jusèp Boya i Busquet
Director del Museu d’Arqueologia de Catalunya


Des del 30 d’abril d’enguany fins al 16 de gener de 2022, el Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona presenta l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització», un ambiciós projecte expositiu dedicat a la història i la cultura dels pobles ibers. La mostra, que ocupa quasi mil metres quadrats, presenta una selecció de més de quatre-cents objectes procedents de trenta-vuit museus catalans, francesos i espanyols, en diàleg amb la rica col·lecció del mateix museu. Així, l’exposició es configura com un gran fresc històric, que, mitjançant una museografia innovadora i evocadora, convida a endinsar-se en la descoberta d’una de les civilitzacions mediterrànies més originals de la segona edat del ferro (segles VI-I aC).

L’exposició neix amb la pretensió de posar a l’abast de tothom el coneixement més actualitzat de la recerca amb una nova mirada i de divulgar-ne els vincles amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya sota una premissa: la cultura ibèrica és un tema d’estudi i de debat viu, i encara queden incògnites per resoldre.

Ibèria endins: un recorregut per la proposta museogràfica

L’exposició s’estructura en set grans àmbits temàtics, que, grosso modo, segueixen un fil conductor de caràcter eminentment cronològic. Al seu torn, els àmbits incorporen sis «enigmes». Es tracta d’espais de caràcter temàtic on s’aborden temes relatius a la cultura ibèrica que encara estan per resoldre.

El primer àmbit de la mostra, A la recerca dels ibers, actua com a pròleg. S’hi aborda el procés de descobriment de la cultura i l’art dels pobles ibers, fonamentalment a partir de les primeres descobertes de testimonis d’aquesta cultura fetes d’ençà mitjans segle XIX.

El segon àmbit de l’exposició, El mosaic iber, convida el visitant a descobrir els diversos pobles ibers que, des del Llenguadoc occità fins a les terres de l’interior d’Andalusia, visqueren als territoris del llevant de la península Ibèrica entre els segles VI i I aC, tot advertint-lo de la seva extraordinària diversitat interna.

El tercer àmbit de la mostra, Els primers ibers, explica el procés de formació de la cultura ibèrica. En el veïnatge d’aquest mateix àmbit, es presenten també els dos primers enigmes que planteja l’exposició: d’on venen els ibers? i quina llengua parlaven?, on es presenten els resultats dels estudis realitzats fins ara sobre el genoma de les poblacions ibèriques i sobre la filiació lingüística de la llengua que parlaven, respectivament.

El quart àmbit, El temps dels prínceps, acosta el visitant a la descoberta i comprensió de l’estructura de la societat ibèrica, especialment entre els segles IV i I aC. L’àmbit està flanquejat també per dos nous enigmes: en què creien els ibers? i tots iguals davant la mort? En el primer, el visitant pot endinsar-se en la descoberta de les creences del món ibèric, mentre que en el segon s’evoquen les pràctiques funeràries més característiques d’aquesta cultura.

El cinquè àmbit de l’exposició, Iberia endins, proposa al visitant una immersió en els paisatges, les economies i els assentaments del pobles ibèrics. Com la resta dels àmbits precedents, aquest espai expositiu està flanquejat per un nou enigma: on era la Barkeno ibèrica?, en aquest cas sobre el suposat emplaçament d’un establiment iber de primer ordre en el territori de l’actual ciutat de Barcelona, del qual només coneixem amb certesa el nom, Barkeno.

Des d’aquest nou enigma s’accedeix a l’àmbit sisè de l’exposició, Entre Roma i Cartago, dedicat a presentar l’impacte de la Segona Guerra Púnica en la vida dels pobles de la península Ibèrica i, entre ells, dels ibers. Com en els àmbits precedents, el dispositiu museogràfic incorpora un altre enigma, per on va passar Anníbal?, sobre el possible itinerari que aquest cabdill cartaginès va seguir camí d’Itàlia.

A tall d’epíleg, La fi del món iber explica les conseqüències del procés de conquesta romana de la península Ibèrica, que acabaria comportant la progressiva desaparició de l’organització, la llengua i la cultura dels pobles ibèrics.

Una mirada interdisciplinària, a cavall entre l’art i l’arqueologia

L’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització» no ha volgut ser una exposició d’art ibèric o, si més no, una mostra feta amb un enfocament predominantment artístic. Certament, a l’exposició es parla de l’art dels ibers i s’hi exposen peces d’alt significat i valor artístic. En contraposició, tampoc es pot dir que aquesta sigui una mostra arqueològica convencional, tot i el pes del discurs i els conceptes aportats per la recerca arqueològica, i el nombre i l’interès de les troballes arqueològiques exposades.

En conseqüència, i volgudament, l’exposició se situa més aviat en un punt de confluència entre les tradicions i visions disciplinàries i museogràfiques, l’artística i l’arqueològica, a la recerca d’una conciliació necessària i fecunda. Així, tot manllevant un concepte molt habitual en les tradicions museogràfiques alemanya i anglosaxona, la mostra més aviat pot qualificar-se com d’història cultural, en la mesura que el seu principal objectiu és fer descobrir i comprendre un ecosistema social, polític, econòmic i simbòlic d’una gran complexitat. Per mor d’aquesta opció, la mostra s’allunya i es diferencia d’altres propostes expositives sobre aquesta mateixa temàtica organitzades tant a Catalunya com a l’Estat espanyol durant els últims anys.

Igual que la mostra precedent, «Art primer. Artistes de la prehistòria», presentada a la seu del MAC a Barcelona l’any 2020, l’exposició «L’enigma iber. Arqueologia d’una civilització» s’emmarca dins el nou cicle d’exposicions temporals de gran format del Museu anomenat Mediterranis(s), que té com a objectiu presentar temes de prehistòria i història antiga d’abast geogràfic mediterrani i/o europeu, bé que sempre des d’una perspectiva que podem anomenar glocal, en la mesura que fomenten la presència i el diàleg del patrimoni arqueològic català, i en especial de les col·leccions que conserva la institució, amb el d’altres territoris mediterranis o europeus veïns i, fins i tot, llunyans. En els propers anys, i dins aquest mateix cicle, el Museu presentarà també sengles mostres sobre la colonització grega a la Mediterrània occidental i sobre la influència i la presència del món fenici i púnic a Catalunya i a la península Ibèrica, respectivament.

De marcada vocació divulgativa, sense renunciar al necessari rigor acadèmic, l’exposició es caracteritza també pel fet de construir un discurs i utilitzar un llenguatge ben entenedor per a tothom, i per optar alhora per una museografia de caràcter immersiu, en què la creació d’una atmosfera especial esdevé absolutament essencial.

En una de les seves publicacions, el gran museòleg francès Georges Henry Rivière, considerat un dels pares de l’anomenada Nova Museologia, afirmava que «L’exposició és el instrument per excel·lència del museu, l’expressió del seu llenguatge particular». En aquest sentit, es pot afirmar que l’exposició tradueix i exemplifica abastament la nova visió, recollida en el pla estratègic del Museu, Estratègia MAC 2025, que, d’un temps ençà, inspira i guia la vida i l’activitat de la institució: «esdevenir un museu del segle xxi, símbol de l’aposta de Catalunya per la innovació i la creativitat, obert, transparent i sostenible, on l’arqueologia ensenya, qüestiona, sorprèn i emociona».